martes, 17 de noviembre de 2009
miércoles, 11 de noviembre de 2009
Activitat 7 "El mite de la caverna", contemporani
Al mite de la caverna, tot i tenir aproximadament vint segles, l'home representat en aquesta, no ha evolucionat tant com podem creure.L'ésser humà en sí, encara continúa conservant una lluita interna entre la raó i els sentits, i per tant, opina, jutja i conclueix en raonaments, tot hi que sorgits dels sentits.
Aquesta obra de Plató, es fa veura, que el fet d'assimilar o interpretar una percepció d'una manera determinada, és molt relativa, ja que cadascú parteix dels seus prejudicis, i de la seva pròpia estructura alhora d'opinar.
Per tant, El mite de la Caverna, no reflexa tansols una manera de veure el món, un judici filosòfic, o una forma de pensar, sinó que reflexa l'ésser, el veritable fons de la ment humana, vers el món sensible, i el món físic.
Activitat 6 "El mite de la caverna"
El mite de la caverna, també anomenat alegoria de la caverna, està considerat un punt trascendent de la filosofia, on aquesta rep un enfocament de la realitat sota una base coherent i discutible.
Aquest afirma que els éssers humans estem lligats a una realitat sensible, basada en les percepcions, en els sentits, en tan sols ombres ambigües que no ens deixen veure més enllà i per tant conèixer la realitat física en sí.
Per aquest motiu, l'home s'ha de nodrir del coneixement, del saber i la ciència,
amb un mestre com a guia, per arribar al màxim grau del saber, i ser capaç de
reconeixer quelcom en la seva màxima realitat, i poder respondre a totes aquelles qüestions que pugui plantejar-nos la physis.
Aquest afirma que els éssers humans estem lligats a una realitat sensible, basada en les percepcions, en els sentits, en tan sols ombres ambigües que no ens deixen veure més enllà i per tant conèixer la realitat física en sí.
Per aquest motiu, l'home s'ha de nodrir del coneixement, del saber i la ciència,
amb un mestre com a guia, per arribar al màxim grau del saber, i ser capaç de
reconeixer quelcom en la seva màxima realitat, i poder respondre a totes aquelles qüestions que pugui plantejar-nos la physis.
Activitat 5 Plató, deixeble de Sòcrates
L'intel·lectualisme moral socràtic: Protàgoras, 352b-c.
"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"
La ciència, el saber, el coneixement, el súmmum de la raó com a màxim esglaó de la ment humana, no comanda la ment ni dirigex el pensament.
L'home, l'ésser capaç d'errar dues vegades, tot hi sabent que cau en l'error tant sols per no voler escoltar la força de la raó. Hi ha moltes altres forces que aquesta es difícil que sigui capaç de controlar. Hi és el plaer, la passió, l'enuig, l'amor... forces sorgides del sentiment, on la raó juga un paper secundari (primer error), i és llavors, quan un cop comès, ens adonem que si aquesta hagués estat per qui ens haguéssim deixat dominar, per la realitat del saber, hauriem escollit el camí correcte.
"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"
La ciència, el saber, el coneixement, el súmmum de la raó com a màxim esglaó de la ment humana, no comanda la ment ni dirigex el pensament.
L'home, l'ésser capaç d'errar dues vegades, tot hi sabent que cau en l'error tant sols per no voler escoltar la força de la raó. Hi ha moltes altres forces que aquesta es difícil que sigui capaç de controlar. Hi és el plaer, la passió, l'enuig, l'amor... forces sorgides del sentiment, on la raó juga un paper secundari (primer error), i és llavors, quan un cop comès, ens adonem que si aquesta hagués estat per qui ens haguéssim deixat dominar, per la realitat del saber, hauriem escollit el camí correcte.
Projecte 1 Blaise Pascal
Biografia
Blaise Pascal va néixer a la localitat francesa de Clermont-Ferrand el 19 de juny de 1623. Quan només tenia 3 anys va quedar orfe de mare i va quedar al càrrec únicamen del seu pare Étienne Pascal. Étienne era jutge de la cort de Montferrand i estava considerat com un dels personatges més influents de la societat de l’Auvernia i li va procurar al seu fill una bona educació. Després de morir la seva muller, Étienne va traslladar la seva família a París. Blaise va sobresortir de seguida en l’estudi i passió per les matemàtiques (possiblement heretada del seu propi pare) i malgrat la prohibició contundent de dedicar-s’hi va seguir dedicant-s’hi d’amagat. Potser és estrany veure com un enamorat de les matemàtiques com era Étienne prohibís al seu fill l’estudi d’aquesta ciència però el jutge volia que Pascal se centrés en el llatí, el grec i la literatura i deixés les passions per un altre moment. Tanmateix, Étienne va descobrir el seu fill de dotze anys fent una demostració independent sobre que la suma dels tres angles d’un triangle és 180º i això va fer que aixequés aquesta prohibició. A més a més, va canviar d'opinió de cop i volta. Étienne, era pertanyent al cercle científic de Marín Mersenne i va començar a portar a Pascal a les lectures que s’hi feien en companyia dels grans matemàtics francesos del moment com Girard Desargues i Gilles Personne de Roberval. Aquest nou hambient, li va ser molt propici i amb tansols 16 anys va ser capaç d’escriure "L'Essai pour les coniques", obra que va agradar molt i que per llàstima hem perdut una gran part. El nomenament del seu pare com a recaptador d’impostos va fer que Blaise ideés una “calculadora” mecànica capaç de fer operacions senzilles (la Pascalina) i aquí no va quedar el seu talent matemàtic. Estem davant del pare de les probabilitats i la llàstima és que Pierre de Fermat no hi estigués interessat i el seu debat sobre aquesta “nova ciència” quedés reduït a un parell o tres de cartes. A 1654, mentre travessava el pont de Neuilly sobre el riu Sena, el cavall que tirava del seu carruatge es va desbocar i va estar a punt de morir. Mentre el carruatge quedava penjant del pont, Pascal va prometre a Déu que si salvava la vida deixaria la seva gran passió matemàtica i es dedicaria a l’estudi i reflexió de la filosofia. Pascal va sobreviure i va complir la seva promesa. Tanmateix, va provocar la comunitat matemàtica amb un concurs consistent en tres problemes per veure qui era capaç de resoldre’ls. Ningú no va fer-ho excepte un tal Amos Dettonville, el propi Pascal, sota un pseudònim. Pascal morí el 18 d'agost del 1662 a l'edat de 39 anys a París, causa d'una malaltia llavors incurable.
Essai pour les coniques (Assaig sobre les cròniques) (1639)
Experiences nouvelles touchant le vide (1647)
Traité du triangle arithmétique (1653) Lettres provinciales (1656–57)
De l'Esprit géométrique (1657 or 1658)
Écrit sur la signature du formulaire (1661)
Pensées (Pensaments) (obra incompleta)
Experiences nouvelles touchant le vide (1647)
Traité du triangle arithmétique (1653) Lettres provinciales (1656–57)
De l'Esprit géométrique (1657 or 1658)
Écrit sur la signature du formulaire (1661)
Pensées (Pensaments) (obra incompleta)
Activitat 4 "Del no-res no pot sortir res"
D'allò en el que no podem pensar, d'allò que realment no existeix, no es pot desemvolupar la nostra realitat.
Parlem del no-res, alhora que no podem parlar-ne, ja que si en parlessim, cosificariem quelcom que no pot ser; als límits del nostre llenguatge, i tal com afirmà Wittgenstein, als límits del nostre món.
Trobant-se a l'altra banda de la raó, de la frontera que el separa de nosaltres i la nostra realitat física i perceptible, partida d'una llavor, la qual en un inici va ser, però mai ha deixat de ser, ja que allò que és no pot no ser, ja que del no-res, no pot sortir res.
martes, 10 de noviembre de 2009
Activitat 3 Parmènides d'Elea
“Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat) quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és ( perquè no és factible), ni ho pots pensar”.
“Perquè és el mateix pensar i ésser”'
“Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l´ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo.”
''És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.”
''Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviar-te doncs d'aquesta primera via de recerca i desprès d'aquella altra per la qual els homes ignorats caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords, i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”
Als fragments anteriors, s'expressa la filosofia monista de Parmènides, catalogada com a "Monisme Ontològic", tendent a plantejar-se quelcom inmutable i etern, regit per un ordre, on intervené el joc dels contraris, ja que allò que és, no pot no ser, i per tant pot ésser pensat i parlat (filosofia de la qual derivaren autors con René Descartes, i Ludwig Wittgenstein); de la mateixa manera, que el contrari de l'ésser hauria de ser el no-ésser, allò que no és, i no pot ser, pensat ni parlat. L'ésser es una esfera, regit per un ordre el qual no determina l'inici ni el final, ja que tart o d'hora, sempre es torna al mateix punt.
“Perquè és el mateix pensar i ésser”'
“Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l´ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo.”
''És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.”
''Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviar-te doncs d'aquesta primera via de recerca i desprès d'aquella altra per la qual els homes ignorats caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords, i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”
Als fragments anteriors, s'expressa la filosofia monista de Parmènides, catalogada com a "Monisme Ontològic", tendent a plantejar-se quelcom inmutable i etern, regit per un ordre, on intervené el joc dels contraris, ja que allò que és, no pot no ser, i per tant pot ésser pensat i parlat (filosofia de la qual derivaren autors con René Descartes, i Ludwig Wittgenstein); de la mateixa manera, que el contrari de l'ésser hauria de ser el no-ésser, allò que no és, i no pot ser, pensat ni parlat. L'ésser es una esfera, regit per un ordre el qual no determina l'inici ni el final, ja que tart o d'hora, sempre es torna al mateix punt.
lunes, 9 de noviembre de 2009
Activitat 2 Fragments D'Heràclit
''Els homes desconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans d'escoltar-la com després d'haver-la escoltat, atès que, encara que tot succeeix d'acord amb aquesta raó, s'assemblen a inexperts (...). Els altres homes ignoren el que fan desperts, de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen”.
''Els contraris s'harmonitzen, i, de la diversitat, en
resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia”.
'Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som”'.
''Després d'escoltar el lógos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una”.
Tal com afirmava Heràclit, el cosmos està compost com a un de sol per elements contraris que en harmonia o discòrdia, l'existència de l'un, suposa la de l'altre.
El conjunt de contraris, forma la physis inmutable, etern, en un flux contínu, esdevenint la vida.
És com una moneda. Les dues cares d'aquesta, formen la moneda en sí, formen un conjunt; el qual sense una de les parts no podria ser, perque en el moment que un contrari no hi fós, l'altre perdria sentit la seva existència deixant de ser, i així el conjunt.
Activitat 1 Anaximandre de Milet
"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció,segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia,segons l’ordre del temps."
En el fragment anterior, Anaximandre de Milet, filòsof presocràtic, dóna a conèixer l'antic pensament grec tendent a l'etenitat, al cicle continu on l'inici es troba al final, per reestablir i ordenar el caos amb el l'home viu sota penes i retribucions.
lunes, 5 de octubre de 2009
Al peu del canó
Aquí estem;
Aquest, es tracta del nostre últim any de batxillerat, l'any decisiu, (i tractant-se de filosofia, d'on sortirem amb més dubtes dels que vàrem entrar). On realment, escollirem el camí que haurem d'agafar, i des d'on a partir de llavors, haurem de caminar per nosaltres mateixos.
Aquest any, som vint a classe. Som el "2Amitges", i per tant, cal dir que no ens oblidem d'aquells qui van estar asseguts amb nosaltres, que no ens oblidem d'ells, i que esperem que tot els hi vagi molt bé.
viernes, 29 de mayo de 2009
Una colla de subjectes ♦
Avui, trenta de maig de 2009, han passat moltes coses, i una d'elles, ha estat l'exàmen global de Filosofia de primer de Batxillerat. Ens trobem en un punt, on la incertesa predomina per damunt de, i no sabem ben bé com anirà tot; i per tant, tan sols ens podem dedicar a
fer dues coses: Estudiar per a les matèries de les que encara ens hem d'examinar, i recordar com ha estat aquesta tant antiga, però tant nova per a nosaltres, al llarg d'aquest curs. La Filosofia. Als inicis del curs, ens vas dir que aquesta assignatura, no tenía la fama que se li atribuïa, la de respondre "El Perquè de les coses", sinó que el teu objectiu, era que sortíssim amb més dubtes dels que havíem entrat. Doncs ara, en aquests moments et podem dir, que no sols tenim més dubtes, sinó que hem aconseguit 
plantejar-nos les nostres pròpies qüestions, i no les exposades a classe. Fet que en duu a analitzar la nostra realitat, i que ens converteix en la colla de subjectes racionals de primer A."homo homini lupus"
En el text, l'autor ens presenta la estructura que pateix l'home dins en consonància a l'Estat.
El marc jurídic, polític i cultural d'aquest, i les lleis imposades.
Hobber afirma que l'home s'ha d'adaptar a aquestes normes de convivència, i a la seva realització i desemvolupament, dins d'aquesta comunitat; ja que partint de la base que Hobbes considera a l'home com un llop per a sí mateix, sense aquest àmbit jurídic, i legislatiu, ens trobariem en una guerra constant de tots contra tots, que ens acabaria destruïnt per complet.
Dilemes morals
DILEMA 1Què ha de fer el professor?
Jo penso, que si realment aquest alumne, ha treballat al llarg del curs, i es mereix aquest petit favor, tot i ser moralment injust amb els demés, el professor hauria de pujar-li la nota.
1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
Pujar-li: L'alumne podria estudiar medicina, i arribar al seu somni.
No Pujar-li: La resta d'alumnes podrien considerar-ho con un acte injust, i demanar ells també el que els hi pertocaria segons l'igualtat.
2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?
Sí, en el moment en que si s'aconseguex la felicitat de l'alumne, el professor està essent injust amb la resta de l'alumat, però si és just amb els alumnes, està impedint la felicitat de l'aspirant a medicina.
3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?
El utilitarista de l’acte li pujaria la nota en funció de les actuacions de l'alumne al llarg del curs. En canvi, l’utilitarista de la regla no li pujaria, ja que ho consideraria un acte injust.
4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'utilitarista de la regla?
Pujar la nota a la resta dels alumnes o bé a cap d'ells.
DILEMA 2Què ha de fer l’Alfons? Per què?
Jo penso, que en primer lloc, hauria d'alternar la tala d'arbres, am un altre ofici que anés d'acord amb els seus principis, i un cop fos capaç de subsistir amb aquest, deixar la tala d'arbres.
L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar de la humanitat? Per què?
Jo penso que l'Al fons, hauria de deixar la tala d'arbres, i intentar dedicar-se a un altre ofici.
Tenim obligacions amb les generacions futures?
De fet sí, ja que el nostre món, avança a passos agengantats, i els canvis, poden comportar parts bones, a la vegada que dolentes, i per tant, hem de prendre les decisions correctes, per que puguin afectar el millor possible, sobre la futura societat.
Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?
Penso que no es tracta de la privació d'aquests mitjans de subsistència. Sinó reduïrlos, i equilibrar aquesta manca, amb el desemvolupament, i l'aparició d'altres.
Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?
S'han de trobar alternatives, que es puguin equilibrar amb la tala d'arbres, i reuïla de forma que aquest pulmó es mantingui constant.
De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?
Penso que els la responsabilitat dels problemes mediambientals, recau sobre tot aquell qui malversa contra la natura coneixent la maldat dels seus actes, i les conseqüències que comportaran.
Què hi diria un utilitarista?
Diria que hem de pensar en les generacions futures, i per el seu benestar, respectar la natura.
Definicions
Intel·lectualisme moral Identifica el saber amb la virtut.
Maièutica Mètode filosòfic d’Aristòtil com l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme Teoria moral defensada per Epicur, el qual identifica el bé amb el plaer, afirmant que aquella persona que sap gaudir dels plaers, serà savia, i per tant feliç.
Felicitat segons Aristòtil Aquell qui sigui humà en el sentit més ampli de la paraula, i identifiqui el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual serà feliç.
Prudència És la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a del·liberar correctament, proposant-nos el que ens és més adient, en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior Consisteix en fer-se insensible al sofriment ja que no podem canviar el destí, i per tant, hem de ser impertorbables.
Aritmètica dels plaers Teoria utilitarista defensada per Bentham, el qual afirma que no hi ha plaers qualitativament diferents, sinó que aquests es poden mesurar segons la quantitat i per tant hem de fer quelcom ens proporcioni el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla Exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem és sotmesa per la bondat de les regles que considerem morals.
Ética Deontològica Ètica centrada en el deure moral abans que en la felicitat.
Imperatiu categòric Són normes que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.
Dignitat humana Conseqüència de l’autonomia moral, que implica un respecte dels drets de cadascú.
Intuïcionisme dels valors Afirma que captem valors a través d'una intuïció emocional, (les emocions), i no els sentits.
Comunitarisme Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua de l'identitat, i l'aparició de l'individualisme
Universalisme Ètica que defensa que l´autèntica solidaritat és universal i per tant, hi ha una sèrie de valors que tothom ha de compartir.
Maièutica Mètode filosòfic d’Aristòtil com l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme Teoria moral defensada per Epicur, el qual identifica el bé amb el plaer, afirmant que aquella persona que sap gaudir dels plaers, serà savia, i per tant feliç.
Felicitat segons Aristòtil Aquell qui sigui humà en el sentit més ampli de la paraula, i identifiqui el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual serà feliç.
Prudència És la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a del·liberar correctament, proposant-nos el que ens és més adient, en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior Consisteix en fer-se insensible al sofriment ja que no podem canviar el destí, i per tant, hem de ser impertorbables.
Aritmètica dels plaers Teoria utilitarista defensada per Bentham, el qual afirma que no hi ha plaers qualitativament diferents, sinó que aquests es poden mesurar segons la quantitat i per tant hem de fer quelcom ens proporcioni el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla Exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem és sotmesa per la bondat de les regles que considerem morals.
Ética Deontològica Ètica centrada en el deure moral abans que en la felicitat.
Imperatiu categòric Són normes que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.
Dignitat humana Conseqüència de l’autonomia moral, que implica un respecte dels drets de cadascú.
Intuïcionisme dels valors Afirma que captem valors a través d'una intuïció emocional, (les emocions), i no els sentits.
Comunitarisme Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua de l'identitat, i l'aparició de l'individualisme
Universalisme Ètica que defensa que l´autèntica solidaritat és universal i per tant, hi ha una sèrie de valors que tothom ha de compartir.
viernes, 22 de mayo de 2009
22.05.09
Ppowerpoint Tema 13
View more OpenOffice presentations from ana.codina.
Tema 13 Fonaments de l'estat social i democràtic de dret
Aquesta és la meva presentació, on he exposat els fonaments de l'estat social i democràtic de dret, mitjançant imatges, idiogrames, i esquemes.
Tema 13 Fonaments de l'estat social i democràtic de dret
Aquesta és la meva presentació, on he exposat els fonaments de l'estat social i democràtic de dret, mitjançant imatges, idiogrames, i esquemes.
martes, 5 de mayo de 2009
Pàg. 214 Doc 3
Ciutadania democràtica
De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
La ciutadania segons Habermas, està caracteritzada per la integració, en lloc de la uniformació d'individus marginats, o fora d'aquesta comunitat, els quals sentin que pertanyen a aquesta, pero mai sense perdre les arrels.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè afirma que la nacionalitat d'un ciutadà, depèn del seu sentiment, d'on ell es senti, i no del que dictamini el seu naixement, pares, o caracterització.
A què es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"? I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?Perquè considera que aquests modes d'entendre la democràcia són excloents?
Amb "l'afirmació de la independència nacional", i amb l'afirmació de "la identitat nacional", habermas fa referència a una comunitat on tot es d'una sola forma conservativa, de tal manera que la considera excoent, ja que no és capaç d'obrir-se a la pluralitat, i alternatives.
Jürgen Habermas (Düsseldorf, 18 de juny de 1929) pensador i filòsof alemany.
Biografia i obra
http://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%BCrgen_Habermas
Una altra imatge de Habermas a blogger, on ens ajuda a comprende les seves obres, i el seu fí.
http://racodelectura-aav.blogspot.com/2008/09/jrgen-habermas-conscincia-moral-i-acci.html
martes, 14 de abril de 2009
Pàg 200 Doc 9
La persona té dignitat i no preu
"El Mercat dels fins"
En aquest fragment de l'obra, "Fonamentació de la metafísica dels costums", Immanuel Kant, filòsof i autor, ens presenta els dos tipus de persones que es troben a l'anomenat "regne dels fins". Tal com diu, trobem quelcom amb preu, o amb dignitat. Allò amb preu, sense cap fí, a la llarga perd importància fins evaïr-se, ja que és equivalent a altres vicis, necessitats, plaers, o satisfaccions. Però en canvi, allò que realment no té preu, allò que té una fí, allò que és valuós per sí mateix, allò que es capaç de lluïr per la seva pròpia llum, no té preu, sinó dignitat. Aquest fet, es pot extrapolar a la persona, tal com fa Kant, afirmant, que una persona moral, és capac d'ésser racional, i com a conseqüència autònom, per tant, pot ser fí en sí mateix, adquirint el grau d'humanitat i dignitat, amb un valor absolut.
"Més val ser una persona insatisfeta, que un porc satisfet. Més val ser un Sócrates satisfet, que un ximple insatisfet."
Una persona insatisfeta per assumir, que el seu saber no arriba a res per molt extens que sigui, ja que a mesura que aquest avança, se-n'adona que els seus coneixements són una mínima part de la infinitat d'allò per aprendre, pot arribar a trobar-se, sota la conformitat, satisfeta. De la mateixa manera, que un porc satisfet, pot passar a trobar-se insatisfet en el moment que descobreix que allò del que està complètament satisfet, realment, no l'omple, ja que la seva innata abició, l'empeny a buscar altres alternatives. ¿Què val més, ser una persona insatisfeta, però plena de coneixements, o un porc satisfet amb un mínim per ser feliç? Realment, no ho sé. De totes maneres, ¿és possible que aquestes posicions siguin tant extremistes? Pots reconèixer ignorar moltes coses de les que els altres en gaudaixen, i per això sentirte insatisfet, tal com pots admitir ser el major coneixedor de x, i sentir-te satisfet d'aquest luxe. Tot hi això, presento dos punts de vista... Si volem enfocar la nostra vida a tan sols la nostra felicitat, a ésser guiat per allò establert, i passar el laberint amb la sortida indicada, val més que siguem porcs insatisfets. Però si el que volem és caminar per allà on mai ningú ha trepitjat, si el que volem anar més enllà, tot i que de vegades això ens jugui males passades, siguem ximples insatisfets.
miércoles, 25 de marzo de 2009
Ja som aquí!
Avui, 25 de març, hem tornat tots d'aquell tan esperat viatge que desitjàvem començar fa tan sols una setmana.
Haig de dir, que ha estat perfecte, però no perque hem passat molts bons moments, (dels quals no m'enpenedeixo), ja que no sols ha estat un viatge, sinó que ha estat una aventura.
Una aventura, que ens ha fet créixer com a grup, que ens ha fet descobrir coses noves que avans ignoràvem, que ens ha fet unir-nos com a companys, i amics, perque aquesta experiència ens ha fet aprendre que el món no gira al nostre voltant, sinó que entre tots formem aquest món, i el més important, que haig de destacar; el tresor tant valuós que ens ha oferit aquesta vivència, tractant-se del nostre llaç ara permanent, allotjat en un racó del nostre cor, i els nostres records.
Amsterdam-Brusel·les-París, 2008 1r Batxillerat.
martes, 10 de marzo de 2009
Parlem de perfecció?
"Lo que ahora no alcanza la perfección, la alcanzará en un intento posterior o reiterado; nada de lo que abrazó la historia es pasajero, y a través de transformaciones innumerables renace de nuevo en formas siempre más ricas."
Novalis (1772-1801) Friedrich von Hardenberg. Poeta y filòsof alemany.
10.03.09
Ningú fa mal sabent que ho fa
10.03.09
“Nadie hace el mal a sabiendas”
Ningú no fa mal sabent que ho fa, no és possible actuar d’una forma sense conèixer si la mínima conseqüència serà bona o dolenta, ja que aquest fet el dictamina la conciència moral de cada persona, i no hi ha cap persona totalment formada amoral, no hi ha cap persona que no sigui capaç de distingir entre el bé i el mal.
Tothom, conscient, coneix quina és la fí dels seus actes, i si aquesta és o no correcta, es tracti o no, d’una persona preconvencional.
Tota persona sap quines són les seves limitacions, on es troba la frontera, i si ha de saltar-la o no, i per tant, sap quines seràn les conseqüències si la traspassa.
Qualsevol, és capaç de jutjar els actes dels altres, de la mateixa forma que també és capaç de jutjar els seus.
Considero que no hi ha, ni hi ha hagut cap persona que no conegui com, i perquè actua d’una forma determinada, i quin serà el preu que haurà de pagar per actuar d’aquella manera, donant lloc al grau de responsabilitat del que gaudeix, posicionant-se a una escala jeràrquica predeterminada per la moral i la cultura.
avui les notes..
"La esperanza hace que agite el naufrago sus brazos en medio de las aguas, aún cuando no vea tierra por ningún lado"
Definicions tema 9
Temperament Conjunt de passions i sentiments innats.
Hàbit Repetició d´actes en una mateixa direcció, i amb un mateix objecte, els quals que ens predisposen a actuar.
Virtut Hàbit que ens predisposa actuar de forma correcta.
Consciència moral Capacitat de distingir entre el bé i el mal.
Llibertat interna Capacitat d'escollir per un mateix el camí que volem prendre. Absència de coacció.
Condicionament concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí Hi ha una llei que regeix el cosmos; per tant, el nostre futur està predeterminat.
Determinisme econòmic Màxim exponent, Marx. Afirma que estem determinats per l'economia i les seves infraestructures.
Ús regulatiu Considera que tot fenòmen està precedit d'una causa.
Autonòmia moral S'obté quan un individu s'imposa a sí mateix la seva pròpia llei.
Nivell preconvencional Nivell de conciència moral en el que es troba una persona quan actuaq segons el seu benefici.
Nivell postconvencional Nivell de conciència moral en el que es troba una persona quan la moral, la conciència i les drets prevaleixen sobra la llei establerta.
Responsabilitat Capacitat que té una persona de respondre dels seus actes.
Principi de responsabilitat H. Jonas afirma que hem d'actuar actualment de forma correcta, per que almenys el futur no empitjori, ja que la millora, és gairebé impossible.
Hàbit Repetició d´actes en una mateixa direcció, i amb un mateix objecte, els quals que ens predisposen a actuar.
Virtut Hàbit que ens predisposa actuar de forma correcta.
Consciència moral Capacitat de distingir entre el bé i el mal.
Llibertat interna Capacitat d'escollir per un mateix el camí que volem prendre. Absència de coacció.
Condicionament concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí Hi ha una llei que regeix el cosmos; per tant, el nostre futur està predeterminat.
Determinisme econòmic Màxim exponent, Marx. Afirma que estem determinats per l'economia i les seves infraestructures.
Ús regulatiu Considera que tot fenòmen està precedit d'una causa.
Autonòmia moral S'obté quan un individu s'imposa a sí mateix la seva pròpia llei.
Nivell preconvencional Nivell de conciència moral en el que es troba una persona quan actuaq segons el seu benefici.
Nivell postconvencional Nivell de conciència moral en el que es troba una persona quan la moral, la conciència i les drets prevaleixen sobra la llei establerta.
Responsabilitat Capacitat que té una persona de respondre dels seus actes.
Principi de responsabilitat H. Jonas afirma que hem d'actuar actualment de forma correcta, per que almenys el futur no empitjori, ja que la millora, és gairebé impossible.
miércoles, 4 de marzo de 2009
Cançó: Alternativa libertaria
Lletra
Aveces pienso que me hace feliz
mirar arriba y no pensar en nada
y respirar profundo como si esta tierra
no estuviera contaminada
Aveces pienso en echar un quegido
que atravesara to los senderos y las montañas
pa crear tu futuro
donde las conciencias no estuvieran engañadas
voy a ocupar una casa
donde los uniformes ya no pinten nada
y donde las decisiones
sean tomadas de manera asamblearia
esta es mi alternativa libertaria
contra la opresion,
alternativa libertaria
contra el patron,
alternativa libertaria
contra la explotacion,
LIBERTAADD!
Mientras no haya cordura
mientras nos engañen con que el hombre ha pisado la luna
mientras la vida se escape,
entre los dedos de la gente que se muere de hambre
y donde estan los culpables,
Pues que es por tu vida
toda esta masacre
desde palestina, guinea, conacri
tirando por asia, i pasando por los alpes.
Pobreza, ay pobreza, nonono
pobreza
pobreza, ay pobreza, pobreza
esta es mi alternativa libertaria
contra la opresion, alternativa libertaria
contra el patron,
alternativa libertaria
contra la explotacion, LIBERTAADD!
Creus en el destí?
El destí; un dels mites que més s’ha introduït a la societat al llarg de la història, obrint portes a indrets desconeguts per la ment humana.
A favor i en contra del destí, s’han anat elaborant hipòtesis, teories, i opinions molt diverses, cadascuna diferent de l’altre, però realment sense conèixer aquesta part de la vida per desxifrar.
La nostra vida està composta per un seguit d’accions i vivències que duem a terme contínuament, dia a dia, a partir dels nostres coneixements, valors, creences, i prejudicis.
Per tant, res és premeditat. És a dir, que com a conclusió, el destí ha estat un intent de cerca d’un perquè a la realitat, i als fets que la fan possible. Tota persona necessita quelcom en que creure, i tenir la certesa de que allò li oferirà una resposta adeqüada a tota qüestió que pugui plantejar-se, per tal de no caure en un espirall d’ofuscació i frustració.
Per tant i finalment, considero que el no res no ens pot dur a actuar, ja que els nostres actes depenen de nosaltres mateixos.
A favor i en contra del destí, s’han anat elaborant hipòtesis, teories, i opinions molt diverses, cadascuna diferent de l’altre, però realment sense conèixer aquesta part de la vida per desxifrar.
La nostra vida està composta per un seguit d’accions i vivències que duem a terme contínuament, dia a dia, a partir dels nostres coneixements, valors, creences, i prejudicis.
Per tant, res és premeditat. És a dir, que com a conclusió, el destí ha estat un intent de cerca d’un perquè a la realitat, i als fets que la fan possible. Tota persona necessita quelcom en que creure, i tenir la certesa de que allò li oferirà una resposta adeqüada a tota qüestió que pugui plantejar-se, per tal de no caure en un espirall d’ofuscació i frustració.
Per tant i finalment, considero que el no res no ens pot dur a actuar, ja que els nostres actes depenen de nosaltres mateixos.
L'ésser humà està condemnat a ser lliure
I realment és cert, que l’home està condemnat a ser lliure, però també és cert que alhora que el fet de ser lliures ens proporciona el goig de prendre les nostres decisions, tractant-se de tot un privilegi donant-nos ales per formar la nostra pròpia realitat, aquesta llibertat, té dues cares, i quan ens presenta una cara fosca, la qual ens du als extrems més horribles de l’ésser, i es torna vers nosaltres, ens condueix a la necessitat d’ésser civilitzats, sota unes lleis establertes, necessàries per no arribar a traspassar la frontera que separa les dues cares de la moneda, condemnant-nos a viure sotmesos a nosaltres mateixos, a la nostra consciència, a aquella part que ens diu.. sí, ets lliure, però la teva llibertat troba la fí on comença la llibertat de l’altre.
Estem condemnats a trobar-nos reflectits a nosaltres mateixos en els nostres actes, justificant-los amb una fí, una conseqüència que ens dugui a creure que podríem aver escollit una altra opció més encertada, estem condemnats a caure i en el moment de tornar a caminar, no tornar a l’inici, sinó avançar una casella més.
Estem condemnats a giravoltar al llarg de la vida i trobarnos en moments que el cabal del riu dependrà de nosaltres, en excedir-nos, o mantenir-nos al marge de l’abisme. Realment, estem condemnats a ser lliures... però quí ha dit que tot fós fàcil?
Estem condemnats a trobar-nos reflectits a nosaltres mateixos en els nostres actes, justificant-los amb una fí, una conseqüència que ens dugui a creure que podríem aver escollit una altra opció més encertada, estem condemnats a caure i en el moment de tornar a caminar, no tornar a l’inici, sinó avançar una casella més.
Estem condemnats a giravoltar al llarg de la vida i trobarnos en moments que el cabal del riu dependrà de nosaltres, en excedir-nos, o mantenir-nos al marge de l’abisme. Realment, estem condemnats a ser lliures... però quí ha dit que tot fós fàcil?
Arguments a favor i en contra de la llibertat
Allò que anomemen llibertat, alhora de que ens presenta uns determinats avantatges, també ens presenta inconvenients.
El fet de que siguem lliures, ens aporta una sèrie d’avantatges que van relacionats amb uns inconvenients que alhora depenen i no depenen de nosaltres.
Som lliures; per tant, som capaços d’escollir sobre nosaltres mateixos. Tenim una llibertat d’el·lecció sobre els nostres actes dels quals hem de conèixer les seves conseqüències. Alhora de conèixer, o jutjar la repercusió que podrien tenir els nostres actes sobre el nostre entorn, entren en joc una sèrie de factors, com l’ètica, la moral, i la consciència. És a dir, determinar si la repercusió serà negativa o positiva. Si les nostres actuacions ens duran a una conducta correcta o incorrecta.
Aquest desemvolupament de la llibertat, ens duu a una altra qüestió: realment som totalment lliures? O bé la nostra llibertat es veu frenada per els nostres prejudicis?
En el cas de que fóssim totalment lliures, la nostra el·lecció no seria corrompuda per unes normes adquirides anteriorment, però a la vegada de que corrompem aquesta llibertat, escollim lliure i voluntàriament que aquesta sigui corrompuda, i prenguin importància els nostres valors. Per tant, parlem de llibertat, o d’un cercle viciós que ens duu a una mateixa pregunta, resposta per la pregunta formulada anteriorment?
El fet de que siguem lliures, ens aporta una sèrie d’avantatges que van relacionats amb uns inconvenients que alhora depenen i no depenen de nosaltres.
Som lliures; per tant, som capaços d’escollir sobre nosaltres mateixos. Tenim una llibertat d’el·lecció sobre els nostres actes dels quals hem de conèixer les seves conseqüències. Alhora de conèixer, o jutjar la repercusió que podrien tenir els nostres actes sobre el nostre entorn, entren en joc una sèrie de factors, com l’ètica, la moral, i la consciència. És a dir, determinar si la repercusió serà negativa o positiva. Si les nostres actuacions ens duran a una conducta correcta o incorrecta.
Aquest desemvolupament de la llibertat, ens duu a una altra qüestió: realment som totalment lliures? O bé la nostra llibertat es veu frenada per els nostres prejudicis?
En el cas de que fóssim totalment lliures, la nostra el·lecció no seria corrompuda per unes normes adquirides anteriorment, però a la vegada de que corrompem aquesta llibertat, escollim lliure i voluntàriament que aquesta sigui corrompuda, i prenguin importància els nostres valors. Per tant, parlem de llibertat, o d’un cercle viciós que ens duu a una mateixa pregunta, resposta per la pregunta formulada anteriorment?
Fal·làcies: Definicions, i exemples
Preguntes complexes
- Llavors, continuareu amb el tràfic il·legal d’estupefaents?
Mitjançant aquesta pregunta, tant respongui que sí, com que no, l’interlocutor està afirmant que ha comès aquell delicte.
Tipus de fal·làcia amb la finalitat de trobar un culpable. De vegades pot ser adequat l’ús d’aquest tipus de preguntes, però sovint aquestes preguntes es fan per parar una trampa i ofuscar a l’interlocutor.
Mitjançant aquesta pregunta, tant respongui que sí, com que no, l’interlocutor està afirmant que ha comès aquell delicte.
Tipus de fal·làcia amb la finalitat de trobar un culpable. De vegades pot ser adequat l’ús d’aquest tipus de preguntes, però sovint aquestes preguntes es fan per parar una trampa i ofuscar a l’interlocutor.
Argument ad ignorantiam
- Per falta de proves, l’acusat queda absolt de tota culpa.
Aquesta frase, ha estat, i és utilitzada nombroses vegades, com no s’ha arribat a la certesa de la culpabilitat (en aquest cas de l’acusat), aquest ha esta absolt de tots els càrrecs.
- Com no he vist a en Gandhi, no existeix.
- Com no he vist a en Gandhi, no existeix.
Aquest és un exemple més extremista, però molt clar. X afirma que al no haver vist a Gandhi, aquest no existeix, però que x no hagi vist a Gandhi, no és una raó convincent per negar l’existència d’aquest.
Aquest tipus de fal·làcia, pretén afirmar que un enunciat sigui cert ja que no s’ha demostrat que és fals, i a l’inrevés. (És molt utilitzada en l’àmbit jurídic, o per els dogmes)
Aquest tipus de fal·làcia, pretén afirmar que un enunciat sigui cert ja que no s’ha demostrat que és fals, i a l’inrevés. (És molt utilitzada en l’àmbit jurídic, o per els dogmes)
Argument circular
Consisteix a fer una declaració, i presentar raons que signifiquen el mateix.
- X treu bones notes.
- Perquè?
- Per què és llest.
- Perquè és llest?
- Per què treu bones notes.
- Perquè treu bones notes?
- ...
D’aquesta forma, l’emissor emet raons i arguments amb una sola finalitat, la qual evita aconseguir l’objectiu del diàleg, que és provar una tesi, partint d’opinions acceptades per tots els interlocutors, ja que no s’aconsegueix res, més que impartir tan sols una única opinió.
Argument ad hominem
- X treu bones notes.
- Perquè?
- Per què és llest.
- Perquè és llest?
- Per què treu bones notes.
- Perquè treu bones notes?
- ...
D’aquesta forma, l’emissor emet raons i arguments amb una sola finalitat, la qual evita aconseguir l’objectiu del diàleg, que és provar una tesi, partint d’opinions acceptades per tots els interlocutors, ja que no s’aconsegueix res, més que impartir tan sols una única opinió.
Argument ad hominem
És aquell argument que ataca a la persona, en lloc dels arguments de l'altre.
- Com em pots exigir que tregui bones notes, si tu ni tan sols has arribat fis on he arribat jo!?
D’aquesta manera, l’emissor ataca a l’altra persona, desestabilitzant la seva integritat moral, amb la finalitat de donar la volta a la conversa, per tal de que la seva raó prengui prevalença sobre la de l’altre.
Argument d’aurotirat
Es tracta de defensar una opinió, sense l’aportació de cap argument; tan sols apel·lant una autoritat.
- No pots robar, perquè ho diu la llei!
- Has de calcular amb metres i segons, perquè així ha estat establert mitjançant el sistema internacional.
A partir d’aquests exemples, podem observar, que aquests criteris no han estat defensats per cap argument, si no que han estat implantats rotunda i contundentment, a partir d’una autoritat.
Argument ad baculum
- Has de calcular amb metres i segons, perquè així ha estat establert mitjançant el sistema internacional.
A partir d’aquests exemples, podem observar, que aquests criteris no han estat defensats per cap argument, si no que han estat implantats rotunda i contundentment, a partir d’una autoritat.
Argument ad baculum
Consisteix a recolzar una opinió, aportant arguments que no deixen llibertat d’elecció als altres.
- Si no estudies, suspendràs. Per tant, si no vols suspendre, ets veus obligat a estudiar tant si vols com si no.
Aquest argument, mitjançant una “amenaça” aporta raó a l’emissor d’aquest, i d’aquí, empeny al receptor a un comportament totalment preconvencional, tot actuant a partir de la por a les conseqüències.
Aquest argument, mitjançant una “amenaça” aporta raó a l’emissor d’aquest, i d’aquí, empeny al receptor a un comportament totalment preconvencional, tot actuant a partir de la por a les conseqüències.
Argument ad populum
Consisteix a jugar amb els sentiments de l’altre, per tal de convèncer-lo.
- Si votes a x, t’estàs posant tu mateix la soga al coll.
Mitjançant aquesta argumentació, l’emissor juga amb els sentiments de l’altre o els altres interlocutors, portant-los al seu terreny, per tal de que vegin com a bona la o les seves opinions.
Argument ex populo
Mitjançant aquesta argumentació, l’emissor juga amb els sentiments de l’altre o els altres interlocutors, portant-los al seu terreny, per tal de que vegin com a bona la o les seves opinions.
Argument ex populo
Es tracta de defensar un punt de vista, al·legant que tothom hi està d’acord.
- Però mare, si tothom ho fa, perquè jo no?
Heus aquí una de les fal·làcies que ha estat, està i estarà més utilitzada al llarg de la història. Aquest argument, pretén situar la seva opinió com a la correcta,
extrapolant-la a la dels altres, tot allunyant de la normalitat la de l’altre interlocutor.
Heus aquí una de les fal·làcies que ha estat, està i estarà més utilitzada al llarg de la història. Aquest argument, pretén situar la seva opinió com a la correcta,
extrapolant-la a la dels altres, tot allunyant de la normalitat la de l’altre interlocutor.
Argument de la falsa causa
Es tracta de relacionar dos fets separats per un termini de temps, com a causa-conseqüència.
- No sé on som, però segur que no som a Europa, perquè Barcelona és una ciutat d’Europa, i estuc totalment segur de que aquesta ciutat no és Barcalona.
Aquesta fal·làcia es pot distingir molt fàcilment, ja que exagera d’una manera exponencial, però hi ha molts altres casos, que mouen masses, com son el cas de les supersticions, determinades pseudociències, i fets inexplicables.
Aquesta fal·làcia es pot distingir molt fàcilment, ja que exagera d’una manera exponencial, però hi ha molts altres casos, que mouen masses, com son el cas de les supersticions, determinades pseudociències, i fets inexplicables.
La generalització precipitada
Consisteix a passar una proposició particular com una d’universal. És a dir, a generalitzar.
- Tots els Suecs són rossos.
Aquest argument, es tracta d’una fal·làcia, perquè sí que es cert de que mols suecs són rossos, però no tots.
Aquest argument, es tracta d’una fal·làcia, perquè sí que es cert de que mols suecs són rossos, però no tots.
Argument del pendent relliscós
Aquests arguments estan basats en l’efecte dominó, tractant-se d’encadenar successos .
- Si ara no estudio, suspendré, si suspenc, la meva mitja baixarà, si la meva mitja baixa, tindré moltes hauré d’estudiar molt més després... etc
Aquest argument, pot ser interminable, ja que es pot arribar a una conclusió rere l’altra.
Aquest argument, pot ser interminable, ja que es pot arribar a una conclusió rere l’altra.
Aquest text adaptat per Ernst Cassirer, de l'obra, "Antropología filosofica", ens presenta la cultura con una activtat simbòlica, és a dir, que el nostre món, es tracta d'un telar infinit, els fils del qual, són símbols, els que ens duen a enfonsar-nos en un mar carrgat e significat, pertanyent a un univers simbòlic per descobrir, creat gràcies a l'avanç, l'evolució, i l'arribada de la cultura.
Diferència entre Hobbes i Rousseau
Tot hi que tots dos es van plantejar la llibertat, la sociabilitat de l’ésser humà en la seva forma original. Un ésser com a innat, van arribar a conclusions ben diferents:
Mentre que Hobbes arriba a la conclusió de que realment no som lliures, Rousseau creu que relativament sóm lliures, tot i que partint d’unes mateixes bases.
Des de l’inici de que l’home en el seu estat natural, acabaria amb sí mateix, els dos filòsofs, pretenen explicar, donar raó, als paràmetres establerts al llarg de la història, que han permès tancar la nostra llibertat natural, i evitar aquesta autodestrucció.
Hobbes arriba a la conclusió, de que hen hagut de renunciar a la nostra llibertat a canvi de seguretat, i per tant, no sóm lliures. No sóm lliures, però estem segurs. Amb la qual cosa, estem segurs, fins a un moment donat en que algú deixi de renunciar a aquesta llibertat.
Per una altra banda, Rousseau, no va estar tan ferme, si no que afirma que sí és cert que hem hagut de renunciar a la nostra llibertat natural, però no per aquest motiu hem deixat de ser lluires, si no que en el moment que hem deixat de banda la nostra llibertat natural, hem acollit a la nostra llibertat cívica. És a dir,i com a conclusió, sóm lliures dins d’uns paràmetres establerts a partir d’uns drets, ja que l’estat natural, acabaria per trencar-nos a nosaltres mateixos i per tant, hem de ser el més cívics possibles, per que aquesta llibertat relativa en la que vivim, no canvii.
Mentre que Hobbes arriba a la conclusió de que realment no som lliures, Rousseau creu que relativament sóm lliures, tot i que partint d’unes mateixes bases.
Des de l’inici de que l’home en el seu estat natural, acabaria amb sí mateix, els dos filòsofs, pretenen explicar, donar raó, als paràmetres establerts al llarg de la història, que han permès tancar la nostra llibertat natural, i evitar aquesta autodestrucció.
Hobbes arriba a la conclusió, de que hen hagut de renunciar a la nostra llibertat a canvi de seguretat, i per tant, no sóm lliures. No sóm lliures, però estem segurs. Amb la qual cosa, estem segurs, fins a un moment donat en que algú deixi de renunciar a aquesta llibertat.
Per una altra banda, Rousseau, no va estar tan ferme, si no que afirma que sí és cert que hem hagut de renunciar a la nostra llibertat natural, però no per aquest motiu hem deixat de ser lluires, si no que en el moment que hem deixat de banda la nostra llibertat natural, hem acollit a la nostra llibertat cívica. És a dir,i com a conclusió, sóm lliures dins d’uns paràmetres establerts a partir d’uns drets, ja que l’estat natural, acabaria per trencar-nos a nosaltres mateixos i per tant, hem de ser el més cívics possibles, per que aquesta llibertat relativa en la que vivim, no canvii.
De quina manera podem assolir la convivència entre les cultures?
Realment, la convivència entre cultures, es tracta de manera relativa, d’una utopia, ja que per poder arribar a un acord entre tants individus, en primer lloc s’haurien de decidir tots, i assumir que aquella meta, depèn de la seva actitud.
En el cas de que s’arribés a adquirir aquesta actitud massificada tractant-se d’un pas difícil, encara ho seria més, ja que tots aquells prejudicis, coneixements, i valors adquirits anteriorment, s’haurien de deixar de banda, per poder donar pas a nous. És a dir, que no es tractaria d’una necessitat d’oblidar els seus, però sí tolerar els altres sempre i quant respectessin els drets de tots i cadascun dels membres d’aquella futura comunitat multicultural.
Vers l’actitud actual de tots els individus en general, el fet d’assolir la convivència entre cultures, es tractaria d’una tasca massa difícil, però si tan sols prenguéssim l’actitud, ¡ entre tots, arribéssim a un consens, potser no seríem capaços d’adquirir la convivència immediata, però sí la tolerància, i la comprensió entre aquestes.
En el cas de que s’arribés a adquirir aquesta actitud massificada tractant-se d’un pas difícil, encara ho seria més, ja que tots aquells prejudicis, coneixements, i valors adquirits anteriorment, s’haurien de deixar de banda, per poder donar pas a nous. És a dir, que no es tractaria d’una necessitat d’oblidar els seus, però sí tolerar els altres sempre i quant respectessin els drets de tots i cadascun dels membres d’aquella futura comunitat multicultural.
Vers l’actitud actual de tots els individus en general, el fet d’assolir la convivència entre cultures, es tractaria d’una tasca massa difícil, però si tan sols prenguéssim l’actitud, ¡ entre tots, arribéssim a un consens, potser no seríem capaços d’adquirir la convivència immediata, però sí la tolerància, i la comprensió entre aquestes.
Definicions tema 6
Individu Ésser complet, pertanyent a un grup social. Subjecte i objecte de tota acció.
Individualisme possessiu És aquella teoria que defensa que tot individu és l’únic propietari de sí
mateix i les seves capacitats, i per tant no deu res a ningú.
Sociabilitat natural Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.
Contractualisme Contracte o pacte social establert entre els individus d’una espècia (en aquest cas l’espècie humana), la qual evita la lluita dels uns contra els altres.
Estat de natura Estat en que es troba un individu, quan la seva llibertat supera els límits de tota llei, és a dir, sota una completa llibertat.
Pacte social (Rousseau) La llibertat ha estat cedida a canvi d'uns drets.
Antropologia social Ciència que estudia un grup social des de tots els aspectes, d’una manera totalment objectiva, i basant-se en els propis prejudicis d’aquella cultura.
Socialització primària Es dóna lloc a l’inici de la vida d’un individu, en el sí d’una família, on es pretén introduir-lo en un grup social, sota uns valors i unes lleis predeterminades.
Cultura Conjunt d’elements, (llengua, caràcter, imatge, costums, religió...) que un grup d’individus, adopta com a seves.
Subcultura No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials Moviments de rebel·lió, amb l’objectiu de trobar una alternativa a la seva cultura, sorgits del desenvolupament de la cultura, i la societat.
Civilització (Huntington) Nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.
Etnocentrisme Analitza la cultura desde la pròpia cultura.
Xenofòbia Odi vers els estrangers.
Aporofòbia Odi, rebuig i menyspreu al pobre.
Racisme Ideal contrari al multiculturalisme, el qual defensa la puresa i la conservació d’x cultura, poble, o grup social.
Relativisme cultural Actitud cultural que defensa que cada cultura té els seus valors i han d’ésser respectats, i per tant, no hi podem intervenir.Universalisme Ideal que defesa el respecte i la
convivència entre cultures, basant-nos en unes lleis i normes establertes de forma consensual.
Pàg 120 doc. 1
Individualisme possessiu
Aquest fragment adaptat de Crawford Macpherson, de "La teoría política del individualismo posesivo", ens presenta una visió neta, totalment clara de la idea exposada per l'individualisme possessiu. És a dir, l'home és totalment lliure de la seva persona, de les seves decisions, i les respostes a les seves accions.
L'home no ha de ser coaccionat per els altres, ja que la seva llibertat troba el plantejament, on la de l'atre troba el desenllaç.
L'home és capaç d'escollir segons el seu criteri, ja que quina és la seva funció més que escollir
contínuament?
Tot hi això, l'home interacciona tot i que no ho desitgi amb la llibertat del seu igual, fet que converteix la llibrtat en un intercanvi, en un acord rere un altre entre la resta d'individus.
Per tant, tots som lliures en un mateixgrau, correlcionant les nostres llinertats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)