“Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat) quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és ( perquè no és factible), ni ho pots pensar”.
“Perquè és el mateix pensar i ésser”'
“Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l´ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo.”
''És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.”
''Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviar-te doncs d'aquesta primera via de recerca i desprès d'aquella altra per la qual els homes ignorats caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords, i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”
Als fragments anteriors, s'expressa la filosofia monista de Parmènides, catalogada com a "Monisme Ontològic", tendent a plantejar-se quelcom inmutable i etern, regit per un ordre, on intervené el joc dels contraris, ja que allò que és, no pot no ser, i per tant pot ésser pensat i parlat (filosofia de la qual derivaren autors con René Descartes, i Ludwig Wittgenstein); de la mateixa manera, que el contrari de l'ésser hauria de ser el no-ésser, allò que no és, i no pot ser, pensat ni parlat. L'ésser es una esfera, regit per un ordre el qual no determina l'inici ni el final, ja que tart o d'hora, sempre es torna al mateix punt.
“Perquè és el mateix pensar i ésser”'
“Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l´ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo.”
''És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.”
''Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviar-te doncs d'aquesta primera via de recerca i desprès d'aquella altra per la qual els homes ignorats caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords, i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”
Als fragments anteriors, s'expressa la filosofia monista de Parmènides, catalogada com a "Monisme Ontològic", tendent a plantejar-se quelcom inmutable i etern, regit per un ordre, on intervené el joc dels contraris, ja que allò que és, no pot no ser, i per tant pot ésser pensat i parlat (filosofia de la qual derivaren autors con René Descartes, i Ludwig Wittgenstein); de la mateixa manera, que el contrari de l'ésser hauria de ser el no-ésser, allò que no és, i no pot ser, pensat ni parlat. L'ésser es una esfera, regit per un ordre el qual no determina l'inici ni el final, ja que tart o d'hora, sempre es torna al mateix punt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario