"Més val ser una persona insatisfeta, que un porc satisfet. Més val ser un Sócrates satisfet, que un ximple insatisfet."

Una persona insatisfeta per assumir, que el seu saber no arriba a res per molt extens que sigui, ja que a mesura que aquest avança, se-n'adona que els seus coneixements són una mínima part de la infinitat d'allò per aprendre, pot arribar a trobar-se, sota la conformitat, satisfeta. De la mateixa manera, que un porc satisfet, pot passar a trobar-se insatisfet en el moment que descobreix que allò del que està complètament satisfet, realment, no l'omple, ja que la seva innata abició, l'empeny a buscar altres alternatives. ¿Què val més, ser una persona insatisfeta, però plena de coneixements, o un porc satisfet amb un mínim per ser feliç? Realment, no ho sé. De totes maneres, ¿és possible que aquestes posicions siguin tant extremistes? Pots reconèixer ignorar moltes coses de les que els altres en gaudaixen, i per això sentirte insatisfet, tal com pots admitir ser el major coneixedor de x, i sentir-te satisfet d'aquest luxe. Tot hi això, presento dos punts de vista... Si volem enfocar la nostra vida a tan sols la nostra felicitat, a ésser guiat per allò establert, i passar el laberint amb la sortida indicada, val més que siguem porcs insatisfets. Però si el que volem és caminar per allà on mai ningú ha trepitjat, si el que volem anar més enllà, tot i que de vegades això ens jugui males passades, siguem ximples insatisfets.