Al mite de la caverna, tot i tenir aproximadament vint segles, l'home representat en aquesta, no ha evolucionat tant com podem creure.
L'ésser humà en sí, encara continúa conservant una lluita interna entre la raó i els sentits, i per tant, opina, jutja i conclueix en raonaments, tot hi que sorgits dels sentits.
Aquesta obra de Plató, es fa veura, que el fet d'assimilar o interpretar una percepció d'una manera determinada, és molt relativa, ja que cadascú parteix dels seus prejudicis, i de la seva pròpia estructura alhora d'opinar.
Per tant, El mite de la Caverna, no reflexa tansols una manera de veure el món, un judici filosòfic, o una forma de pensar, sinó que reflexa l'ésser, el veritable fons de la ment humana, vers el món sensible, i el món físic.
L'ésser humà en sí, encara continúa conservant una lluita interna entre la raó i els sentits, i per tant, opina, jutja i conclueix en raonaments, tot hi que sorgits dels sentits.
Aquesta obra de Plató, es fa veura, que el fet d'assimilar o interpretar una percepció d'una manera determinada, és molt relativa, ja que cadascú parteix dels seus prejudicis, i de la seva pròpia estructura alhora d'opinar.
Per tant, El mite de la Caverna, no reflexa tansols una manera de veure el món, un judici filosòfic, o una forma de pensar, sinó que reflexa l'ésser, el veritable fons de la ment humana, vers el món sensible, i el món físic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario