'92

Cinc de Maig de 2010

El gran dia que varem acabar els exàmens globals de BATXILLERAT! (:

Activitat 25 Crítica de la raó pura, Text I (Kant)

No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, perquè amb quin mitjà hauria de ser despertada la capacitat de coneixement per exercir-se si no és amb objectes que commouen els nostres sentits i ara provoquen per ells mateixos representacions, ara posen en moviment l'activitat del nostre enteniment perquè les compari, les lligui o les separi i elabori així la matèria bruta de les impressions sensibles per aconseguir un coneixement dels objectes que s'anomena experiència? Segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots.

Però encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència. Ja que bé podria ser que fins i tot el nostre coneixement experièncial fóra un compost de tot el que rebem mitjançant impressions i de tot el que la nostra pròpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitjà d'impressions sensibles), addició aquesta que no distingim d'aquella matèria bàsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separació.

Hi ha, doncs, almenys una qüestió que encara necessita una recerca més detallada i que no s'ha d'enllestir de seguida a la primera ullada: la qüestió de si hi ha un coneixement semblant, independent de l'experiència i de les impressions dels sentits. Aquests coneixements s'anomenen a priori, i es distingeixen dels empírics, els quals tenen les fonts a posteriori , això és, en l'experiència."

El text anterior, pertanyent a la Crítica de la raó pura, Kant afirma que tot coneixement parteix de l'experiència, però no per això s'origina en aquesta. Kant afirma que s'inicia en les impressions les quals són ordenades i qualificades mintjançant la nostra capacitat de conèixer.
Consegüentment, hi ha dues formes de conèixer: les impressions, (les quals parteixen de la experiència), i allò que produïm a la ment (el qual parteix de la nostra capacitat de conèixer, la raó).
Hi ha una sèrie de coneixements a priori, (independents de l'experiència), els quals són ordenats per la raó, i simultàniament, a posteriori, pròpis dels sentits.
Per tant, estableix una síntesi entre l'experiència i la raó, l'dealisme i l'experiència, que el ddu a l'Idealisme Transcendental.

Activitat 22 Tractat de la naturalesa humana (Hume)

El fragment anterior pertanyent al Tractat de la naturalesa humana, Hume ens torna a presentar la crítica a la relació causa-efecte, on ens parla d'Adam (el personatje bíblic del mite d'Adam i Eva) com el primer home de la humanitat. Adam no té experiència ni judicis anteriors per obrar segons el costum, i per tant, no associa un efecte a una causa determinada, ja que el costum no justifica la variació de les lleis de la natura. Tot i això, estem determinats pel costum per els hàbits, fet que ens condemna a una suposada i inexistent relació entre causa i efecte.