Activitat 21 Tractat de la naturalesa humana (Hume)

“Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo: és obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant una circumstància exigida per a l’actuació de totes les causes. També és evident que el moviment que en fou la causa és anterior al moviment que en fou l’efecte. La prioritat en el temps és, per tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot. Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix indefectiblement el moviment d’una altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte Més enllà d’aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant, res més no puc descobrir en aquesta causa. La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment; i quan provo l’experiment amb boles iguals o semblants, en circumstàncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre el moviment de l’altra. Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més.”

El fragment anterior de Hume, pertanyent a la obra Tractat de la naturalesa humana, ens presenta la crítica a la relació entre causa i efecte mitjançant l'exemple de les boles de billar, arribant a la conclusió que aquesta relació no existeix, donat que una causa pot tenir més d'un efecte. Fet que ens fa caure en l'error del costum i l'habitualitat, termes independents de la natura.
És per tant, impossible la relació causa i efecte.

"Daría todo lo que sé, por la mitad de lo que ignoro", René Descartes.

Activitat 20 Existeix el Jo?

Què seria de nosaltres, si no existís el jo? Sí es cert que físicament tots som diferents amb els nostres defectes i virtuts, però realment, els que ens fa característics, el que ens fa ser nosaltres mateixos, no és el físic, sinó el Jo. La nostra manera de ser, la nostra manera de pensar, els nostres records, la nostra cultura, la nostra manera d'actuar... Tot allò que ha quedat plasmat de les vivències a la ment, al record, i que ens modela dia a dia. Des del punt de vista de Descartes, el Jo com a enteniment, és el camí al coneixement, la única vía fiable perquè qui em pot dir la veritat més que Jo? De què realment no puc dubtar sinó de mi? De l'únic que puc afirmar que realment existeix, doncs penso, nego, afirmo, dubto sento i imagino, Jo.

Activitat 19: Text Selectivitat (Descartes)

1. Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades

El fragment anterior pertany al Discurs del mètode, en el qual ens afirma que és imposible conèixer quelcom en sí mateix, ja que els sentits ens enganyen, que no ens podem refiar de les nostres percepcions sensibles, i per tant, allò que realment ens donarà un coneixement fiable de quelcom serà la raó, l'enteniment, capaç de distingir entre allò irreal i real.

2. Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:

Inintel·ligible: Allò que no sabem amb certesa, i per tant que no podem entendre.
Imaginació: Projeccions irreals de la realitat produïdes pels sentits.

3. Per què diu Descartes que els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment? Fes referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, enacara que no apareguin explícitament en el text.

L'obejctiu del pensament de Descartes, era arribar a la veritat evident respecte la realitat. Però de fet, no hi podemo arribar de qualsevol manera, ja que existeixen diversos factors que ens enganyen, ens pertorben i ens impedeixen arribar a una veritat concreta.
En primer lloc, els nostres sentits. Aquests ens ofereixen coneixements incerts i distorsionats d'allò que ens envolta.
Seguidament trobem allò que Descartes anomena com "El Geni Maligne".

5- Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el
cos?

Segons la meva opinió penso que si ja que Descartes ens dona a entendre que l’ànima és la substància pensant i per tant, té el coneixement.

Activitat 19: Text Selectivitat (Descartes)

1. Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades
El fragment anterior forma part del Discurs del mètode on Descartes ens parla sobre l'enteniment, el qual ens dóna un veritable coneixement sobre la realitat a diferència dels sentits que ens enganyen.

2. Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:
Inintel·ligible: Quelcom el coneixement del qual és impossible.
Imaginació: Quelcom orígen de les imatges mentals de la realitat.

3. Per què diu Descartes que els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment? Fes referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, enacara que no apareguin explícitament en el text.
L'objectiu de Descartes, és arribar a la veritat evident, i per poderfer-ho, afirma que hem de partir del dubte radical respecte a tot allò que ens envolta.
El primer concepte del que dubta, són els nostres pròpis sentits, la nostra capacitat receptiva, dels quals afirma que si ens han enganyat un cop, ho poden tornar a fer de forma sistemàtica i successiva. Per tant, aquesta part de nosaltres ens impedeix arribar al coneixement. D'aquesta forma, redueix el dubte a mètode pròpi, fet que el condueix a la conclusió semblant a la que havia arribat St Agustí. "Je pense donc je suis" penso per tant existeixo, és a dir, puc dubar de tot, però no puc dubtar de que Jo, estic dubtant i Jo, el Jo interior, el Jo com a enteniment no m'enganya, donat que si m'enganya m'enganyo, però m'enganyo a mí mateix. Així anomenada la teoria del cogito.

4- Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos?
Partint del fet que els nostres sentits no ens enganyen en el cas de que sigui així, el cos és molt més fàcil de conèixer que no pas l'ànima, ja que és allò que podem percebre, amb els nostres sentits, però la notra ànima, el nostre jo interior, és tan absolutament complex, que el temps que ens pot dur a conèixer el cos, serà equívalent a una ínfima part del que ens duria a conèixens a nosaltres mateixos.