Sólo los idiotas creen en la realidad del mundo, lo real es inmundo y hay que soportarlo.

Jacques Lacan

19.11.08

El virtual és real... Aquesta oració dita com a una afirmació, sería tant contundent, com impossible.
Actualment, vivim dia a dia en contacte amb el món virtual, i els nostres sentits, poden gaudir d’aquest. És a dir, que sóm capaços de percebre’l. Però aquí, arribem en un moment, que no totes les peces coincideixen, ja que aquest “món” virtual, el podem veure, el podem sentir, però per exemple, no el podem tocar. I és aquí on sorgeix la pregunta... El virtual és real? M’atreviria a dir, que el virtual, sí que és real ja que és perceptible; només en el cas en que nosaltres mateixos sapiguéssim distingir el que es real del que no, ja que ni tansols sabem de la nostra realitat. I per tant, trobo, que aquesta pregunta, podria tenir milers de respostes diferents.
Jo considero, que el virtual, la virtualitat en sí, es una realitat a mitges, ja que tan sols podem percebre les seves conseqüències tal com els sentiments o els pensaments.

Pàg 45. Doc. 9

18.11.08

Adequació i verificació pragmàtiques

Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?

“La veritat és una propietat d’algunes de les nostres idees. Significa adecuació amb la realitat, de la mateixa menera que falsedat significa inadecuació amb la realitat.”

El text ens presenta aquesta afirmació acceptada tant per el pragmatisme com l’idealisme, donant-nos a conèixer la relació que s’estables entre la veritat i la vida real de les persones. La qual, es redueix al simple fet de la concordança.
Tot allò que concordi amb la realitat, serà acceptat com a veritat; ergo, tot el que no concordi amb la realitat, serà fals.

Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

El pragmatisme associa allò que és cert, amb la utilitat. És a dir, tot allò útil, serà cert.

Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?

Sí. En el text ens mostra els dubtes usuals del pragmatisme, entre aquests “...Quines experiències seran diferents de les que s’obtindrien si aquestes creences fossin falses? En resum, quin és, en termes d’experiència, el valor efectiu de la veritat?”
És a dir, es planteja el que podem obtindre de la veritat, com a conclusió, cercant la utilitat en la veritat.

Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.

Acollint-nos a allò que afirma que tot és veritat quan concorda amb la realitat, no podem obtenir idees certes sense conseqüències pràctiques, ja que tal com deia Wittgenstein, “Els límits del meu món, són els límits del meu llenguatge”, i per tant, tal com afirma la pròpia llengua, sense verb no hi ha oració. Sense verb, no hi ha acció.
Si no hi ha acció, no hi ha verb. Si no hi ha verb, no hi ha oració. Si no hi ha oració, no hi ha llenguatge. I per tant, no hi ha món. En el cas de que ens aferrem a la idea de que tot verb és acció, el percebem i per tant ens porta a una conseqüència pràctica.

En aquesta pàgina web podreu obtenir informació de l'autor del text, William James.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/james.htm