'92

Cinc de Maig de 2010

El gran dia que varem acabar els exàmens globals de BATXILLERAT! (:

Activitat 25 Crítica de la raó pura, Text I (Kant)

No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, perquè amb quin mitjà hauria de ser despertada la capacitat de coneixement per exercir-se si no és amb objectes que commouen els nostres sentits i ara provoquen per ells mateixos representacions, ara posen en moviment l'activitat del nostre enteniment perquè les compari, les lligui o les separi i elabori així la matèria bruta de les impressions sensibles per aconseguir un coneixement dels objectes que s'anomena experiència? Segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots.

Però encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència. Ja que bé podria ser que fins i tot el nostre coneixement experièncial fóra un compost de tot el que rebem mitjançant impressions i de tot el que la nostra pròpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitjà d'impressions sensibles), addició aquesta que no distingim d'aquella matèria bàsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separació.

Hi ha, doncs, almenys una qüestió que encara necessita una recerca més detallada i que no s'ha d'enllestir de seguida a la primera ullada: la qüestió de si hi ha un coneixement semblant, independent de l'experiència i de les impressions dels sentits. Aquests coneixements s'anomenen a priori, i es distingeixen dels empírics, els quals tenen les fonts a posteriori , això és, en l'experiència."

El text anterior, pertanyent a la Crítica de la raó pura, Kant afirma que tot coneixement parteix de l'experiència, però no per això s'origina en aquesta. Kant afirma que s'inicia en les impressions les quals són ordenades i qualificades mintjançant la nostra capacitat de conèixer.
Consegüentment, hi ha dues formes de conèixer: les impressions, (les quals parteixen de la experiència), i allò que produïm a la ment (el qual parteix de la nostra capacitat de conèixer, la raó).
Hi ha una sèrie de coneixements a priori, (independents de l'experiència), els quals són ordenats per la raó, i simultàniament, a posteriori, pròpis dels sentits.
Per tant, estableix una síntesi entre l'experiència i la raó, l'dealisme i l'experiència, que el ddu a l'Idealisme Transcendental.

Activitat 22 Tractat de la naturalesa humana (Hume)

El fragment anterior pertanyent al Tractat de la naturalesa humana, Hume ens torna a presentar la crítica a la relació causa-efecte, on ens parla d'Adam (el personatje bíblic del mite d'Adam i Eva) com el primer home de la humanitat. Adam no té experiència ni judicis anteriors per obrar segons el costum, i per tant, no associa un efecte a una causa determinada, ja que el costum no justifica la variació de les lleis de la natura. Tot i això, estem determinats pel costum per els hàbits, fet que ens condemna a una suposada i inexistent relació entre causa i efecte.

Projecte 5 (presentació) i 6(àudio)

Projecte 4: Pensament de Pascal

La filosofia de Pascal, és l'anomenada filosofia descentrada. Rebutja l'antropocentrisme, i a al vegada voldría entendre a l'home per poder salvar-lo. Per a Pascal, allò sagrat, la religió, es converteix en un tema fonamental gairebé fins a un monisme. Inicia una especial manera de pensar la religió, "Els homes es prenen seriament el dolor del món", és a dir, partint de la pietat. Considera que si l'home ha de mesurar-se i comparar-se amb quelcom, no mereix altre cosa, més que fer-ho amb el pròpi Déu, ja que qualsevol altra idea resulta insuficient per a un ésser amb la capacitat d'entendre. Fet, que el porta a senti una impotència existencial paradoxa. Arriba a la conclusió de que l'home no pot arribar a la veritat per sí mateix, i per tant, tampoc a la felicitat, donat que som dependents, és a dir, que no som la força que domina la terra, sinó que Déu està per damunt de nosaltres, i el necessitem per a existir i subsistir. Arriba a tal punt, que redueix molts enunciats al sarcasme i al cinisme. Però no sols a l'home en sí, a Déu, i la visió del món, sinó que també es val de la ironia contra sí mateix , ferint l'amor pròpi.

Enllaços:

http://www2.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1316-75532007000100004&lng=en&nrm=iso

http://www.alcoberro.info/planes/pascal.htm

http://www.filosofia.mx/index.php?/galeria/image_full/201/

http://www.xtec.net/~asarsane/Article6.html

Activitat 21 Tractat de la naturalesa humana (Hume)

“Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo: és obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant una circumstància exigida per a l’actuació de totes les causes. També és evident que el moviment que en fou la causa és anterior al moviment que en fou l’efecte. La prioritat en el temps és, per tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot. Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix indefectiblement el moviment d’una altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte Més enllà d’aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant, res més no puc descobrir en aquesta causa. La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment; i quan provo l’experiment amb boles iguals o semblants, en circumstàncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre el moviment de l’altra. Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més.”

El fragment anterior de Hume, pertanyent a la obra Tractat de la naturalesa humana, ens presenta la crítica a la relació entre causa i efecte mitjançant l'exemple de les boles de billar, arribant a la conclusió que aquesta relació no existeix, donat que una causa pot tenir més d'un efecte. Fet que ens fa caure en l'error del costum i l'habitualitat, termes independents de la natura.
És per tant, impossible la relació causa i efecte.

"Daría todo lo que sé, por la mitad de lo que ignoro", René Descartes.