L'intel·lectualisme moral socràtic: Protàgoras, 352b-c.
"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"
La ciència, el saber, el coneixement, el súmmum de la raó com a màxim esglaó de la ment humana, no comanda la ment ni dirigex el pensament.
L'home, l'ésser capaç d'errar dues vegades, tot hi sabent que cau en l'error tant sols per no voler escoltar la força de la raó. Hi ha moltes altres forces que aquesta es difícil que sigui capaç de controlar. Hi és el plaer, la passió, l'enuig, l'amor... forces sorgides del sentiment, on la raó juga un paper secundari (primer error), i és llavors, quan un cop comès, ens adonem que si aquesta hagués estat per qui ens haguéssim deixat dominar, per la realitat del saber, hauriem escollit el camí correcte.
"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"
La ciència, el saber, el coneixement, el súmmum de la raó com a màxim esglaó de la ment humana, no comanda la ment ni dirigex el pensament.
L'home, l'ésser capaç d'errar dues vegades, tot hi sabent que cau en l'error tant sols per no voler escoltar la força de la raó. Hi ha moltes altres forces que aquesta es difícil que sigui capaç de controlar. Hi és el plaer, la passió, l'enuig, l'amor... forces sorgides del sentiment, on la raó juga un paper secundari (primer error), i és llavors, quan un cop comès, ens adonem que si aquesta hagués estat per qui ens haguéssim deixat dominar, per la realitat del saber, hauriem escollit el camí correcte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario