Tot hi que tots dos es van plantejar la llibertat, la sociabilitat de l’ésser humà en la seva forma original. Un ésser com a innat, van arribar a conclusions ben diferents:
Mentre que Hobbes arriba a la conclusió de que realment no som lliures, Rousseau creu que relativament sóm lliures, tot i que partint d’unes mateixes bases.
Des de l’inici de que l’home en el seu estat natural, acabaria amb sí mateix, els dos filòsofs, pretenen explicar, donar raó, als paràmetres establerts al llarg de la història, que han permès tancar la nostra llibertat natural, i evitar aquesta autodestrucció.
Hobbes arriba a la conclusió, de que hen hagut de renunciar a la nostra llibertat a canvi de seguretat, i per tant, no sóm lliures. No sóm lliures, però estem segurs. Amb la qual cosa, estem segurs, fins a un moment donat en que algú deixi de renunciar a aquesta llibertat.
Per una altra banda, Rousseau, no va estar tan ferme, si no que afirma que sí és cert que hem hagut de renunciar a la nostra llibertat natural, però no per aquest motiu hem deixat de ser lluires, si no que en el moment que hem deixat de banda la nostra llibertat natural, hem acollit a la nostra llibertat cívica. És a dir,i com a conclusió, sóm lliures dins d’uns paràmetres establerts a partir d’uns drets, ja que l’estat natural, acabaria per trencar-nos a nosaltres mateixos i per tant, hem de ser el més cívics possibles, per que aquesta llibertat relativa en la que vivim, no canvii.
Mentre que Hobbes arriba a la conclusió de que realment no som lliures, Rousseau creu que relativament sóm lliures, tot i que partint d’unes mateixes bases.
Des de l’inici de que l’home en el seu estat natural, acabaria amb sí mateix, els dos filòsofs, pretenen explicar, donar raó, als paràmetres establerts al llarg de la història, que han permès tancar la nostra llibertat natural, i evitar aquesta autodestrucció.
Hobbes arriba a la conclusió, de que hen hagut de renunciar a la nostra llibertat a canvi de seguretat, i per tant, no sóm lliures. No sóm lliures, però estem segurs. Amb la qual cosa, estem segurs, fins a un moment donat en que algú deixi de renunciar a aquesta llibertat.
Per una altra banda, Rousseau, no va estar tan ferme, si no que afirma que sí és cert que hem hagut de renunciar a la nostra llibertat natural, però no per aquest motiu hem deixat de ser lluires, si no que en el moment que hem deixat de banda la nostra llibertat natural, hem acollit a la nostra llibertat cívica. És a dir,i com a conclusió, sóm lliures dins d’uns paràmetres establerts a partir d’uns drets, ja que l’estat natural, acabaria per trencar-nos a nosaltres mateixos i per tant, hem de ser el més cívics possibles, per que aquesta llibertat relativa en la que vivim, no canvii.
No hay comentarios:
Publicar un comentario