Fal·làcies: Definicions, i exemples

Preguntes complexes

- Llavors, continuareu amb el tràfic il·legal d’estupefaents?

Mitjançant aquesta pregunta, tant respongui que sí, com que no, l’interlocutor està afirmant que ha comès aquell delicte.
Tipus de fal·làcia amb la finalitat de trobar un culpable. De vegades pot ser adequat l’ús d’aquest tipus de preguntes, però sovint aquestes preguntes es fan per parar una trampa i ofuscar a l’interlocutor.

Argument ad ignorantiam

- Per falta de proves, l’acusat queda absolt de tota culpa.

Aquesta frase, ha estat, i és utilitzada nombroses vegades, com no s’ha arribat a la certesa de la culpabilitat (en aquest cas de l’acusat), aquest ha esta absolt de tots els càrrecs.

- Com no he vist a en Gandhi, no existeix.

Aquest és un exemple més extremista, però molt clar. X afirma que al no haver vist a Gandhi, aquest no existeix, però que x no hagi vist a Gandhi, no és una raó convincent per negar l’existència d’aquest.
Aquest tipus de fal·làcia, pretén afirmar que un enunciat sigui cert ja que no s’ha demostrat que és fals, i a l’inrevés. (És molt utilitzada en l’àmbit jurídic, o per els dogmes)

Argument circular

Consisteix a fer una declaració, i presentar raons que signifiquen el mateix.
- X treu bones notes.
- Perquè?
- Per què és llest.
- Perquè és llest?
- Per què treu bones notes.
- Perquè treu bones notes?
- ...
D’aquesta forma, l’emissor emet raons i arguments amb una sola finalitat, la qual evita aconseguir l’objectiu del diàleg, que és provar una tesi, partint d’opinions acceptades per tots els interlocutors, ja que no s’aconsegueix res, més que impartir tan sols una única opinió.



Argument ad hominem

És aquell argument que ataca a la persona, en lloc dels arguments de l'altre.

- Com em pots exigir que tregui bones notes, si tu ni tan sols has arribat fis on he arribat jo!?

D’aquesta manera, l’emissor ataca a l’altra persona, desestabilitzant la seva integritat moral, amb la finalitat de donar la volta a la conversa, per tal de que la seva raó prengui prevalença sobre la de l’altre.

Argument d’aurotirat

Es tracta de defensar una opinió, sense l’aportació de cap argument; tan sols apel·lant una autoritat.

- No pots robar, perquè ho diu la llei!

- Has de calcular amb metres i segons, perquè així ha estat establert mitjançant el sistema internacional.

A partir d’aquests exemples, podem observar, que aquests criteris no han estat defensats per cap argument, si no que han estat implantats rotunda i contundentment, a partir d’una autoritat.

Argument ad baculum

Consisteix a recolzar una opinió, aportant arguments que no deixen llibertat d’elecció als altres.

- Si no estudies, suspendràs. Per tant, si no vols suspendre, ets veus obligat a estudiar tant si vols com si no.

Aquest argument, mitjançant una “amenaça” aporta raó a l’emissor d’aquest, i d’aquí, empeny al receptor a un comportament totalment preconvencional, tot actuant a partir de la por a les conseqüències.

Argument ad populum

Consisteix a jugar amb els sentiments de l’altre, per tal de convèncer-lo.

- Si votes a x, t’estàs posant tu mateix la soga al coll.

Mitjançant aquesta argumentació, l’emissor juga amb els sentiments de l’altre o els altres interlocutors, portant-los al seu terreny, per tal de que vegin com a bona la o les seves opinions.


Argument ex populo

Es tracta de defensar un punt de vista, al·legant que tothom hi està d’acord.

- Però mare, si tothom ho fa, perquè jo no?

Heus aquí una de les fal·làcies que ha estat, està i estarà més utilitzada al llarg de la història. Aquest argument, pretén situar la seva opinió com a la correcta,
extrapolant-la a la dels altres, tot allunyant de la normalitat la de l’altre interlocutor.

Argument de la falsa causa

Es tracta de relacionar dos fets separats per un termini de temps, com a causa-conseqüència.

- No sé on som, però segur que no som a Europa, perquè Barcelona és una ciutat d’Europa, i estuc totalment segur de que aquesta ciutat no és Barcalona.

Aquesta fal·làcia es pot distingir molt fàcilment, ja que exagera d’una manera exponencial, però hi ha molts altres casos, que mouen masses, com son el cas de les supersticions, determinades pseudociències, i fets inexplicables.

La generalització precipitada

Consisteix a passar una proposició particular com una d’universal. És a dir, a generalitzar.

- Tots els Suecs són rossos.

Aquest argument, es tracta d’una fal·làcia, perquè sí que es cert de que mols suecs són rossos, però no tots.

Argument del pendent relliscós

Aquests arguments estan basats en l’efecte dominó, tractant-se d’encadenar successos .

- Si ara no estudio, suspendré, si suspenc, la meva mitja baixarà, si la meva mitja baixa, tindré moltes hauré d’estudiar molt més després... etc

Aquest argument, pot ser interminable, ja que es pot arribar a una conclusió rere l’altra.