Sólo los idiotas creen en la realidad del mundo, lo real es inmundo y hay que soportarlo.
Jacques Lacan
sábado, 27 de diciembre de 2008
19.11.08
El virtual és real... Aquesta oració dita com a una afirmació, sería tant contundent, com impossible.
Actualment, vivim dia a dia en contacte amb el món virtual, i els nostres sentits, poden gaudir d’aquest. És a dir, que sóm capaços de percebre’l. Però aquí, arribem en un moment, que no totes les peces coincideixen, ja que aquest “món” virtual, el podem veure, el podem sentir, però per exemple, no el podem tocar. I és aquí on sorgeix la pregunta... El virtual és real? M’atreviria a dir, que el virtual, sí que és real ja que és perceptible; només en el cas en que nosaltres mateixos sapiguéssim distingir el que es real del que no, ja que ni tansols sabem de la nostra realitat. I per tant, trobo, que aquesta pregunta, podria tenir milers de respostes diferents.
Jo considero, que el virtual, la virtualitat en sí, es una realitat a mitges, ja que tan sols podem percebre les seves conseqüències tal com els sentiments o els pensaments.
El virtual és real... Aquesta oració dita com a una afirmació, sería tant contundent, com impossible.
Actualment, vivim dia a dia en contacte amb el món virtual, i els nostres sentits, poden gaudir d’aquest. És a dir, que sóm capaços de percebre’l. Però aquí, arribem en un moment, que no totes les peces coincideixen, ja que aquest “món” virtual, el podem veure, el podem sentir, però per exemple, no el podem tocar. I és aquí on sorgeix la pregunta... El virtual és real? M’atreviria a dir, que el virtual, sí que és real ja que és perceptible; només en el cas en que nosaltres mateixos sapiguéssim distingir el que es real del que no, ja que ni tansols sabem de la nostra realitat. I per tant, trobo, que aquesta pregunta, podria tenir milers de respostes diferents.
Jo considero, que el virtual, la virtualitat en sí, es una realitat a mitges, ja que tan sols podem percebre les seves conseqüències tal com els sentiments o els pensaments.
Pàg 45. Doc. 9
18.11.08
Adequació i verificació pragmàtiques
Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?
“La veritat és una propietat d’algunes de les nostres idees. Significa adecuació amb la realitat, de la mateixa menera que falsedat significa inadecuació amb la realitat.”
El text ens presenta aquesta afirmació acceptada tant per el pragmatisme com l’idealisme, donant-nos a conèixer la relació que s’estables entre la veritat i la vida real de les persones. La qual, es redueix al simple fet de la concordança.
Tot allò que concordi amb la realitat, serà acceptat com a veritat; ergo, tot el que no concordi amb la realitat, serà fals.
Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
El pragmatisme associa allò que és cert, amb la utilitat. És a dir, tot allò útil, serà cert.
Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?
Sí. En el text ens mostra els dubtes usuals del pragmatisme, entre aquests “...Quines experiències seran diferents de les que s’obtindrien si aquestes creences fossin falses? En resum, quin és, en termes d’experiència, el valor efectiu de la veritat?”
És a dir, es planteja el que podem obtindre de la veritat, com a conclusió, cercant la utilitat en la veritat.
Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.
Acollint-nos a allò que afirma que tot és veritat quan concorda amb la realitat, no podem obtenir idees certes sense conseqüències pràctiques, ja que tal com deia Wittgenstein, “Els límits del meu món, són els límits del meu llenguatge”, i per tant, tal com afirma la pròpia llengua, sense verb no hi ha oració. Sense verb, no hi ha acció.
Si no hi ha acció, no hi ha verb. Si no hi ha verb, no hi ha oració. Si no hi ha oració, no hi ha llenguatge. I per tant, no hi ha món. En el cas de que ens aferrem a la idea de que tot verb és acció, el percebem i per tant ens porta a una conseqüència pràctica.
En aquesta pàgina web podreu obtenir informació de l'autor del text, William James.
miércoles, 12 de noviembre de 2008
martes, 11 de noviembre de 2008
Pàg 43. Veritat, realitat i concordança
29.10.08
De la esencia de la vedad . Martin Heidegger
Descobrint la realitat
Problema a resoldre. Pot semblar que el resultat però pot ser veritat.
Els termes veritat o fals, són termes capriçiosos, ja que si no els utilitzem d'una manera correcta, a a vegada que Heidegger, podria distorsionar-se la veriat a gust de cadascú, però por poder fer-ho, en pimer lloc, s'ha de poder qüestionar la veritat.
Què origina que una cosa siui certa, o falsa?
Que un concordi amb la realitat. Però això, té un caire rlatiu, ja que si diem que és fals, vol dir, que no concorda ambla realitat que hi ha enfront nosaltres, podrem arribar a l veritat absoluta? o tan sols a la nostra veritat establerta? No hi ha veritat sense mentida, no hi ha cert sense fals, correcte sense incorrecte. Són certos o falsos?
Eb el moment que realment ens coneixem a nosaltres mateixos, podrem afirmar veritat o fals, podrem parlar de VERITAT.
Pàg 40. Veritat i perspectiva
28.10.08
El tema de nuestro tiempo . Ortega y Gasset
El tema de nuestro tiempo . Ortega y Gasset
En aquest fragment de la obra "El tema de nuestro tiempo" d'Ortega y Gasset, podem observar, clarament el perspectivisme que utilitza aquest, l'autor, per plasmar-nos un coneixement. Una forama de conèixer, i admetre, que no arribarem a una veritat absoluta, ni a un coneixement absolut de la veritat, ja que cadascun de nosaltres, la percebem d'una forma molt diferent. És a dir, depenent de les circumstàncies de cada home, així serà la realitat per a ell. Tot i que no és pessimista, no té un caire pèssim, ja que ens diu que a través de la suma d'aquestes perspectives diferents, finalment, podrem obtindre una visió general de la realitat, que pot aproximar-se a l'absolutitat.
En comparació amb el perspectivime, qe en part ens deixa escollir, acceptar la realitat, veure-la a la nostra manera, és a dir, que no ens estableix unes normes rigoroses, el dogmatisme, ens presenta uns paràmetres, unes normes, que hem d'acceptar sense possibilitat de crítica. Ens planteja la realitat tal qual és, ens planteja la veritat absoluta, i hem d'acceptar-la. Repressió de la veu humana, podriem dir. Ingenuitat dels repressors en aquest cas. D'altra banda, trobem l'escepticisme. Realment, és la plena oposició dels dogmatisme, l'escepticisme, afirma que mai arribarà a la veritat absoluta, no es poden obtenir coneixements fiables, i per tant, mai arribarem a la veritat, mentre que el dogmàtic, es fa coneixedor absolut de la realitat i la veritat. De pols oposats parlem. Però en lloc d'escollir una banda o una altra, el perspectivisme ens ofereix coneixement, en ofereix una realitat, i veritat. No podem arribar a conèixer la realitat tal com és, i no podem arribar a la veritat, a una resposta última; però sí que ens hi pdem acostar, sí que ens permet ser lliurepensadors, no ens marca cap paràmetre per veure la Nostra única, i Pròpia Realitat.Podem arribar a conèixer?
22.10.08
Rotundament, no podem arribar a conèixer, al coneixement absolut.
No podem admetre exactament un fet, no podem dir, jo sé, per el fet de que si ni tan sols tenim la certesa de si podem arribar a conèixer, si sóm capaços de qüestioner-nos el coneixement, no podem arribar a obtenir aquest d'una forma clara i exacta. Fins i tot Sócrates, admetent la seva ignorància com a filòsof; "Jo només se, que no se res", ni tan sols ell, estava en la certesa absoluta, ja qes es pot tractar de discutible la seva afirmació tratant-se d'un coneixement negant aquest mateix.
Podem opinar, creure, pensar, i finsi tot podem refuar o verificar a partir d'una base, però senzillament és això, una base, que es exposa les seves característiques, i possibilitats. I que fins i tot, aquestes bases, poden arribar a una veritat absoluta no podem saber, no podem conèixer.
Podem aprendre, millorar aquelles bases en les quas ens hem fundat, i aconseguir canviar la opció al coneixement. Poder arribar a conèixer.
Rotundament, no podem arribar a conèixer, al coneixement absolut.
No podem admetre exactament un fet, no podem dir, jo sé, per el fet de que si ni tan sols tenim la certesa de si podem arribar a conèixer, si sóm capaços de qüestioner-nos el coneixement, no podem arribar a obtenir aquest d'una forma clara i exacta. Fins i tot Sócrates, admetent la seva ignorància com a filòsof; "Jo només se, que no se res", ni tan sols ell, estava en la certesa absoluta, ja qes es pot tractar de discutible la seva afirmació tratant-se d'un coneixement negant aquest mateix.
Podem opinar, creure, pensar, i finsi tot podem refuar o verificar a partir d'una base, però senzillament és això, una base, que es exposa les seves característiques, i possibilitats. I que fins i tot, aquestes bases, poden arribar a una veritat absoluta no podem saber, no podem conèixer.
Podem aprendre, millorar aquelles bases en les quas ens hem fundat, i aconseguir canviar la opció al coneixement. Poder arribar a conèixer.
Pàg.28 L'objecte de la filosofia
14.10.08
Filosofia Intel·ligible
Segons Wittgenstein a partir del mètode analíticolingüístic, ja que afirma que a partir d l'acleriment de la filosofia i el llenguatge emprat en les nobroses teories i enunciats, el que ens portarà a les respostes finals. Segons Wittgenstein, "La filosofia, ha d'aclarir i delimitar..." és a dir, que ha d'arribar amb és facil·litat als demés sense estar tant delimitada pe llenguatge.
Mentre queel mètode analiticolingüístic es basa en l'enteniment complet de la filosofia, i l'aclariment d'aquesta, el mètode transcendental (com a màxim exponent Kant), es basa en què és l'ésser humà, i trobar respostes a prtir del com?, a la vegada, que el mètode empiricoracional, (amb Aristòtil), es basa en fonamentar a partir dels coneixements, l'analiticolingüístic s'alimenta del llenguatge, i 'aclariment d'aquest.
Definicions
14.10.08
Saber ordinari: Saber que adquireix una persona a partir de l'experiència rebuda durant la seva vida. (Basat en el què)
Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Adquirit a partir de l’experimentació. (Basat en el què i el perquè)
Saber filosòfic: Sistema rigorós que pretén trobar respostes a tot enigma sense desvetllar.
Ciència (Definició actual): Saber fonamentant a partir de l’experimentació i la matematització. (Fenòmens que marcaren la diferència entre ciència i filosofia.)
Mètode: Camí, passes a seguir a l'hora de treballar amb la finalitat d’arribar a un objectiu. Utilitzat a ciència.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.
Inducció incompleta: Certesa de l’enunciat inconcluida, ja que no s’experimenta amb tot els casos que intervenen en l’objectiu final. I per tant, es generalitza. “Tots el corbs són negres”.
Hipòtesi: Suposició sense confirmar explicant un fet científic. (Un cop verificada, passa a ser un enunciat universal, o llei)
Llei: Enunciat universal, extret a partir de la verificació d’una hipòtesi.Teoria: Conjunt de lleis.
Falsació: Acte de refutar una hipòtesi. És a dir, quan no concorda amb la realitat.
Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. A partir del fet de situar-se dins dels fets.
Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos, i les coses en general a partir de forces sobrehumanes.
Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic, que defensa com a iguals fonts de saber l’experiència i la raó.
Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca com sabem sinò perquè. És a dir, els factors que fa possible el coneixement.
Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència com a dues fonts de coneixement, donant més importància a la segona.
Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió, a la qual no posa normes.
Pretensions de validesa de la parla: Normes que aplica l’hermenèutica a la comprensió (veritat, veracitat, intel·ligibilitat, i correcció moral.)
Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.
Saber ordinari: Saber que adquireix una persona a partir de l'experiència rebuda durant la seva vida. (Basat en el què)
Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Adquirit a partir de l’experimentació. (Basat en el què i el perquè)
Saber filosòfic: Sistema rigorós que pretén trobar respostes a tot enigma sense desvetllar.
Ciència (Definició actual): Saber fonamentant a partir de l’experimentació i la matematització. (Fenòmens que marcaren la diferència entre ciència i filosofia.)
Mètode: Camí, passes a seguir a l'hora de treballar amb la finalitat d’arribar a un objectiu. Utilitzat a ciència.
Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del mètode axiomaticodeductiu.
Inducció incompleta: Certesa de l’enunciat inconcluida, ja que no s’experimenta amb tot els casos que intervenen en l’objectiu final. I per tant, es generalitza. “Tots el corbs són negres”.
Hipòtesi: Suposició sense confirmar explicant un fet científic. (Un cop verificada, passa a ser un enunciat universal, o llei)
Llei: Enunciat universal, extret a partir de la verificació d’una hipòtesi.Teoria: Conjunt de lleis.
Falsació: Acte de refutar una hipòtesi. És a dir, quan no concorda amb la realitat.
Comprensió: Captar el sentit d'un esdeveniment. A partir del fet de situar-se dins dels fets.
Mite: Idees que intenten explicar l'origen del cosmos, i les coses en general a partir de forces sobrehumanes.
Mètode Empiricoracional: Mètode filosòfic, que defensa com a iguals fonts de saber l’experiència i la raó.
Mètode Transcendental: Mètode filosòfic que no busca com sabem sinò perquè. És a dir, els factors que fa possible el coneixement.
Mètode empirista: Mètode filosòfic que separa la raó de l'experiència com a dues fonts de coneixement, donant més importància a la segona.
Joc de llenguatge: Formes d'utilitzar el llenguatge que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: Vol descobrir quins són els elements que formen la comprensió, a la qual no posa normes.
Pretensions de validesa de la parla: Normes que aplica l’hermenèutica a la comprensió (veritat, veracitat, intel·ligibilitat, i correcció moral.)
Ontologia: Estudia el tractat de l'ésser.
pàg 30. El problema de la filosofia contemporània
07.10.09
Xavier Zubiri
Xavier Zubiri ha estat i és, un dels pensadors més importants de la filosofia hispànica. Deixeble d'Ortega y Gasset i de Heidegger, va influir en l'obra d'autors posteriors com José Luis Aranguren o José María Valverde. Tanmateix, és una de les figures del pensament europeu més oblidades. I és per aquest motiu, "per corregir aquest oblit", que els professors Jordi Corominas i Joan Albert Vicens han escrit Xavier Zubiri. La soledad sonora, una biografia editada per Taurus."El nostre objectiu", declara Corominas, "és donar a conèixer Zubiri a un públic més ampli que l'estrictament filosòfic. Volem que sigui conegut per un sector mitjanament culte, per això hem fet servir un estil narratiu en el llibre".Desencant eclesiàstic
Zubiri, teòleg i sacerdot en la seva joventut, "va entrar al món eclesiàstic perquè creia que la teologia l'acostaria al coneixement", afirma Joan Albert Vicens, "però se'n va desencantar de seguida perquè ell era un home modern, tot al contrari que l'Església espanyola de principis del XX". Corominas hi afegeix: "Era un home que acceptava discutir, contraargumentar, però que no acceptava discursos sense base racional; no acceptava els arguments d'autoritat. L'Església catalana, per contra, era una altra cosa, era liberal, i va ser l'única que li va fer costat, que el va ajudar, sobretot personalitats com Xiberta o Vidal i Barraquer. Aquest ajut inestimable va portar Zubiri a escriure un text en llatí en què deia coses com: «De Catalunya a la llum. ¿Què hauria estat de mi sense vosaltres?»"El que més va caracteritzar Zubiri va ser la soledat, una soledat filosòfica, metafísica. "Ell va viure -diu Corominas- en un segle sense referents, en què ja no era concebible bastir una filosofia que partís de Déu. Una soledat, però, que no és contrària a la seva set d'amistat. Perquè creu que només en amistat és possible la dialèctica". Zubiri, que va ser excomunicat i finalment secularitzat pel Vaticà, va exercir de professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, on va deixar una empremta inesborrable en alguns dels seus alumnes, entre els quals Panikkar, Palau i Fabre o M. Aurèlia Capmany.
Perquè l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
- Perque renuncia a adoptar decisions radicals i últimes.
- La pèrdua de la filosofia contemorània.
Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
- Perquè jo?, Perquè a mi?, Perquè així?
Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
- La manera de plantejar la qüestió metafísica dels origens.
Pàg 31 nº 1
31.09.08
- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.
a) Un cienífic, premi Nobel de la seva especialitat.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
c) Un artista, reconegut pels millors critics del món.
d) Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions.
e) Una persoa feliç
Realment, la saviesa, és molt relativa. Comparable desde molts punts de vista, i enumerable a partir de molts graus. Per tant, no està establert un model de persona, en funció d''una sèrie de paràmetres que diuen que és sàvia o no. I per tant, jo considero, que tots som savis, siguem el que siguem, i siguem com siguem en funció de molts i molts factors.
- Com justificaries que l'afirmació "Només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En què consisteix la saviesa? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.
a) Un cienífic, premi Nobel de la seva especialitat.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
c) Un artista, reconegut pels millors critics del món.
d) Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions.
e) Una persoa feliç
Realment, la saviesa, és molt relativa. Comparable desde molts punts de vista, i enumerable a partir de molts graus. Per tant, no està establert un model de persona, en funció d''una sèrie de paràmetres que diuen que és sàvia o no. I per tant, jo considero, que tots som savis, siguem el que siguem, i siguem com siguem en funció de molts i molts factors.
Pàg. 21 Hipòtesi, llei i teoria
30.09.08
Què tenen en cmú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
- Totes dues pretenen exlicar un fenòmen científic, però amb la diferència de que les teories
són un conjunt de lleis.
Busca algun exemple de la teoria i indica algunes lleis que la formen.
- La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts. El primer estudi formal sobre el tema va ser realitzat pel matemàtic alemany Georg Cantor el segle XIX.
formada per:
Distributivitat entre unió i intersecció
Producte cartesià de conjunts
Correspondència o relacions entre conjunts
Què tenen en cmú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?
- Totes dues pretenen exlicar un fenòmen científic, però amb la diferència de que les teories
són un conjunt de lleis.
Busca algun exemple de la teoria i indica algunes lleis que la formen.
- La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts. El primer estudi formal sobre el tema va ser realitzat pel matemàtic alemany Georg Cantor el segle XIX.
formada per:
Distributivitat entre unió i intersecció
Producte cartesià de conjunts
Correspondència o relacions entre conjunts
Descripcions generals. Ciutadania.
23.09.08
Ciutadà: Persona que forma part d'una societat, la qual viu de forma social.
Política: Conjunt d’idees per governar un país, lloc o estat determinat.
Democracia: Tipus de política que permet al poble tenir veu, permet escollir. (El poder rau en el poble)
Tirania: Poder absolut d’una persona dut a terme de manera cruel. (Poder d’una persona corrupta)
Drets humans: Condicions mínimes que han de ser respectades en totes i cadascuna de les persones.
Estat de dret: Estat basat en el compliment de la llei.
Individualisme: Teoria que afirma que l'individu és previ a la societat. (Llibertat sense males conseüències.)
Socialisme: Tipus de política en la que es preocupada en lluitar pels drets del poble. (Societat previ a l’individualisme)
Justícia: Moment en que són respectats les drets humans de cada persona, i aquesta disposa de tot el necessari i indispensable.
Poder: Domini d’autoritat sobre algu o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar i influir sobre la gent.
Ciutadà: Persona que forma part d'una societat, la qual viu de forma social.
Política: Conjunt d’idees per governar un país, lloc o estat determinat.
Democracia: Tipus de política que permet al poble tenir veu, permet escollir. (El poder rau en el poble)
Tirania: Poder absolut d’una persona dut a terme de manera cruel. (Poder d’una persona corrupta)
Drets humans: Condicions mínimes que han de ser respectades en totes i cadascuna de les persones.
Estat de dret: Estat basat en el compliment de la llei.
Individualisme: Teoria que afirma que l'individu és previ a la societat. (Llibertat sense males conseüències.)
Socialisme: Tipus de política en la que es preocupada en lluitar pels drets del poble. (Societat previ a l’individualisme)
Justícia: Moment en que són respectats les drets humans de cada persona, i aquesta disposa de tot el necessari i indispensable.
Poder: Domini d’autoritat sobre algu o sobre les coses. Autoritat per manar, dominar i influir sobre la gent.
domingo, 12 de octubre de 2008
17.09.08Filosofia... Què es la filosofia? Aquesta pregunta sense una resposta fixa, ha estat formulada milers de vegades al llarg de la història, no sols per filòsofs com Aristòtil, o Plató. La filosofia és un món obert a tot aquell que tingui una inquietud, un com i un perquè.
Filosofia, és un motiu de la nostra existència i de la nostra vida, de la mística i la religió... És una resposta als nostres origens, un punt de vista vers la confinitat astral... Filosofía és la frontera entre l’abstracte i la realitat, un horitzó on els plantejaments ens duen a una visió tridimensional de la vida, a un passat un present i un futur.
Filosofia, és un vitrall amb vistes a la crua realitat, a un espirall d’emocions, empatia , egoísme i crueltat .
Filosofía és un “Carpe Díem”, un “viu el moment”, una resposta a com viure, i perquè...
És un riuré demà, una fantasia, un soldat sense fusell...
Filosofia, és tot el que ens envolta sense un motiu aparent, profunditzant en aquest a partir d’un dia a dia, una vida, i un final. Filosofia sóm nosaltres, Filosofía és el tot.
domingo, 5 de octubre de 2008
Al final ja està fet el blog.. -.-'' deprees de quee no sapigues on havia ficat la contrasenya, no em deixes entrar, ni fer noves entrades.. he pogut.. -.-'' xD
Doncs bé, aquest és el blog de filosofia, que aniré actualitzant (com tots) al llarg del curs amb els deures, treballs, i escrits que ens siguin indicats, i no gaire a dir, més que espero, que cada treball que pengi, pugui ser millor que l'anterior.
att; anaacodina.!
pd.cuandosefundenlosplomos.. (A) un5.10.8deCINE (A) jajaj
Doncs bé, aquest és el blog de filosofia, que aniré actualitzant (com tots) al llarg del curs amb els deures, treballs, i escrits que ens siguin indicats, i no gaire a dir, més que espero, que cada treball que pengi, pugui ser millor que l'anterior.
att; anaacodina.!
pd.cuandosefundenlosplomos.. (A) un5.10.8deCINE (A) jajaj
Suscribirse a:
Entradas (Atom)