Intel·lectualisme moral Identifica el saber amb la virtut.
Maièutica Mètode filosòfic d’Aristòtil com l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme Teoria moral defensada per Epicur, el qual identifica el bé amb el plaer, afirmant que aquella persona que sap gaudir dels plaers, serà savia, i per tant feliç.
Felicitat segons Aristòtil Aquell qui sigui humà en el sentit més ampli de la paraula, i identifiqui el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual serà feliç.
Prudència És la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a del·liberar correctament, proposant-nos el que ens és més adient, en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior Consisteix en fer-se insensible al sofriment ja que no podem canviar el destí, i per tant, hem de ser impertorbables.
Aritmètica dels plaers Teoria utilitarista defensada per Bentham, el qual afirma que no hi ha plaers qualitativament diferents, sinó que aquests es poden mesurar segons la quantitat i per tant hem de fer quelcom ens proporcioni el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla Exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem és sotmesa per la bondat de les regles que considerem morals.
Ética Deontològica Ètica centrada en el deure moral abans que en la felicitat.
Imperatiu categòric Són normes que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.
Dignitat humana Conseqüència de l’autonomia moral, que implica un respecte dels drets de cadascú.
Intuïcionisme dels valors Afirma que captem valors a través d'una intuïció emocional, (les emocions), i no els sentits.
Comunitarisme Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua de l'identitat, i l'aparició de l'individualisme
Universalisme Ètica que defensa que l´autèntica solidaritat és universal i per tant, hi ha una sèrie de valors que tothom ha de compartir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario