Ja som aquí!

Avui, 25 de març, hem tornat tots d'aquell tan esperat viatge que desitjàvem començar fa tan sols una setmana.
Haig de dir, que ha estat perfecte, però no perque hem passat molts bons moments, (dels quals no m'enpenedeixo), ja que no sols ha estat un viatge, sinó que ha estat una aventura.
Una aventura, que ens ha fet créixer com a grup, que ens ha fet descobrir coses noves que avans ignoràvem, que ens ha fet unir-nos com a companys, i amics, perque aquesta experiència ens ha fet aprendre que el món no gira al nostre voltant, sinó que entre tots formem aquest món, i el més important, que haig de destacar; el tresor tant valuós que ens ha oferit aquesta vivència, tractant-se del nostre llaç ara permanent, allotjat en un racó del nostre cor, i els nostres records.

Amsterdam-Brusel·les-París, 2008 1r Batxillerat.

Parlem de perfecció?

"Lo que ahora no alcanza la perfección, la alcanzará en un intento posterior o reiterado; nada de lo que abrazó la historia es pasajero, y a través de transformaciones innumerables renace de nuevo en formas siempre más ricas."

Novalis (1772-1801) Friedrich von Hardenberg. Poeta y filòsof alemany.

10.03.09

Ningú fa mal sabent que ho fa

10.03.09

“Nadie hace el mal a sabiendas”

Ningú no fa mal sabent que ho fa, no és possible actuar d’una forma sense conèixer si la mínima conseqüència serà bona o dolenta, ja que aquest fet el dictamina la conciència moral de cada persona, i no hi ha cap persona totalment formada amoral, no hi ha cap persona que no sigui capaç de distingir entre el bé i el mal.

Tothom, conscient, coneix quina és la fí dels seus actes, i si aquesta és o no correcta, es tracti o no, d’una persona preconvencional.

Tota persona sap quines són les seves limitacions, on es troba la frontera, i si ha de saltar-la o no, i per tant, sap quines seràn les conseqüències si la traspassa.

Qualsevol, és capaç de jutjar els actes dels altres, de la mateixa forma que també és capaç de jutjar els seus.

Considero que no hi ha, ni hi ha hagut cap persona que no conegui com, i perquè actua d’una forma determinada, i quin serà el preu que haurà de pagar per actuar d’aquella manera, donant lloc al grau de responsabilitat del que gaudeix, posicionant-se a una escala jeràrquica predeterminada per la moral i la cultura.

avui les notes..

"La esperanza hace que agite el naufrago sus brazos en medio de las aguas, aún cuando no vea tierra por ningún lado"

Definicions tema 9

Temperament Conjunt de passions i sentiments innats.

Hàbit Repetició d´actes en una mateixa direcció, i amb un mateix objecte, els quals que ens predisposen a actuar.

Virtut Hàbit que ens predisposa actuar de forma correcta.

Consciència moral Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Llibertat interna Capacitat d'escollir per un mateix el camí que volem prendre. Absència de coacció.

Condicionament concepte filosòfic que afirma que l´home no té absoluta i total llibertat però si la suficient per ser responsable dels seus actes.

Destí Hi ha una llei que regeix el cosmos; per tant, el nostre futur està predeterminat.

Determinisme econòmic Màxim exponent, Marx. Afirma que estem determinats per l'economia i les seves infraestructures.

Ús regulatiu Considera que tot fenòmen està precedit d'una causa.

Autonòmia moral S'obté quan un individu s'imposa a sí mateix la seva pròpia llei.

Nivell preconvencional Nivell de conciència moral en el que es troba una persona quan actuaq segons el seu benefici.

Nivell postconvencional Nivell de conciència moral en el que es troba una persona quan la moral, la conciència i les drets prevaleixen sobra la llei establerta.

Responsabilitat Capacitat que té una persona de respondre dels seus actes.

Principi de responsabilitat H. Jonas afirma que hem d'actuar actualment de forma correcta, per que almenys el futur no empitjori, ja que la millora, és gairebé impossible.

Finalment, hem acabat els trimestrals...

Ara, veiem el viatge més proper.

Cançó: Alternativa libertaria

http://www.youtube.com/watch?v=_BTRd6yhtk8

Lletra

Aveces pienso que me hace feliz

mirar arriba y no pensar en nada

y respirar profundo como si esta tierra

no estuviera contaminada

Aveces pienso en echar un quegido

que atravesara to los senderos y las montañas

pa crear tu futuro

donde las conciencias no estuvieran engañadas

voy a ocupar una casa

donde los uniformes ya no pinten nada

y donde las decisiones

sean tomadas de manera asamblearia

esta es mi alternativa libertaria

contra la opresion,

alternativa libertaria

contra el patron,

alternativa libertaria

contra la explotacion,

LIBERTAADD!

Mientras no haya cordura

mientras nos engañen con que el hombre ha pisado la luna

mientras la vida se escape,

entre los dedos de la gente que se muere de hambre

y donde estan los culpables,

Pues que es por tu vida

toda esta masacre

desde palestina, guinea, conacri

tirando por asia, i pasando por los alpes.

Pobreza, ay pobreza, nonono

pobreza

pobreza, ay pobreza, pobreza

esta es mi alternativa libertaria

contra la opresion, alternativa libertaria

contra el patron,

alternativa libertaria

contra la explotacion, LIBERTAADD!

Creus en el destí?

El destí; un dels mites que més s’ha introduït a la societat al llarg de la història, obrint portes a indrets desconeguts per la ment humana.
A favor i en contra del destí, s’han anat elaborant hipòtesis, teories, i opinions molt diverses, cadascuna diferent de l’altre, però realment sense conèixer aquesta part de la vida per desxifrar.
La nostra vida està composta per un seguit d’accions i vivències que duem a terme contínuament, dia a dia, a partir dels nostres coneixements, valors, creences, i prejudicis.
Per tant, res és premeditat. És a dir, que com a conclusió, el destí ha estat un intent de cerca d’un perquè a la realitat, i als fets que la fan possible. Tota persona necessita quelcom en que creure, i tenir la certesa de que allò li oferirà una resposta adeqüada a tota qüestió que pugui plantejar-se, per tal de no caure en un espirall d’ofuscació i frustració.
Per tant i finalment, considero que el no res no ens pot dur a actuar, ja que els nostres actes depenen de nosaltres mateixos.

L'ésser humà està condemnat a ser lliure

I realment és cert, que l’home està condemnat a ser lliure, però també és cert que alhora que el fet de ser lliures ens proporciona el goig de prendre les nostres decisions, tractant-se de tot un privilegi donant-nos ales per formar la nostra pròpia realitat, aquesta llibertat, té dues cares, i quan ens presenta una cara fosca, la qual ens du als extrems més horribles de l’ésser, i es torna vers nosaltres, ens condueix a la necessitat d’ésser civilitzats, sota unes lleis establertes, necessàries per no arribar a traspassar la frontera que separa les dues cares de la moneda, condemnant-nos a viure sotmesos a nosaltres mateixos, a la nostra consciència, a aquella part que ens diu.. sí, ets lliure, però la teva llibertat troba la fí on comença la llibertat de l’altre.
Estem condemnats a trobar-nos reflectits a nosaltres mateixos en els nostres actes, justificant-los amb una fí, una conseqüència que ens dugui a creure que podríem aver escollit una altra opció més encertada, estem condemnats a caure i en el moment de tornar a caminar, no tornar a l’inici, sinó avançar una casella més.
Estem condemnats a giravoltar al llarg de la vida i trobarnos en moments que el cabal del riu dependrà de nosaltres, en excedir-nos, o mantenir-nos al marge de l’abisme. Realment, estem condemnats a ser lliures... però quí ha dit que tot fós fàcil?

Jean Paul Sartre

"L´existència precedeix de l´essència"

Elements Biogràfics:

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2276

Arguments a favor i en contra de la llibertat

Allò que anomemen llibertat, alhora de que ens presenta uns determinats avantatges, també ens presenta inconvenients.
El fet de que siguem lliures, ens aporta una sèrie d’avantatges que van relacionats amb uns inconvenients que alhora depenen i no depenen de nosaltres.
Som lliures; per tant, som capaços d’escollir sobre nosaltres mateixos. Tenim una llibertat d’el·lecció sobre els nostres actes dels quals hem de conèixer les seves conseqüències. Alhora de conèixer, o jutjar la repercusió que podrien tenir els nostres actes sobre el nostre entorn, entren en joc una sèrie de factors, com l’ètica, la moral, i la consciència. És a dir, determinar si la repercusió serà negativa o positiva. Si les nostres actuacions ens duran a una conducta correcta o incorrecta.
Aquest desemvolupament de la llibertat, ens duu a una altra qüestió: realment som totalment lliures? O bé la nostra llibertat es veu frenada per els nostres prejudicis?
En el cas de que fóssim totalment lliures, la nostra el·lecció no seria corrompuda per unes normes adquirides anteriorment, però a la vegada de que corrompem aquesta llibertat, escollim lliure i voluntàriament que aquesta sigui corrompuda, i prenguin importància els nostres valors. Per tant, parlem de llibertat, o d’un cercle viciós que ens duu a una mateixa pregunta, resposta per la pregunta formulada anteriorment?

Fal·làcies: Definicions, i exemples

Preguntes complexes

- Llavors, continuareu amb el tràfic il·legal d’estupefaents?

Mitjançant aquesta pregunta, tant respongui que sí, com que no, l’interlocutor està afirmant que ha comès aquell delicte.
Tipus de fal·làcia amb la finalitat de trobar un culpable. De vegades pot ser adequat l’ús d’aquest tipus de preguntes, però sovint aquestes preguntes es fan per parar una trampa i ofuscar a l’interlocutor.

Argument ad ignorantiam

- Per falta de proves, l’acusat queda absolt de tota culpa.

Aquesta frase, ha estat, i és utilitzada nombroses vegades, com no s’ha arribat a la certesa de la culpabilitat (en aquest cas de l’acusat), aquest ha esta absolt de tots els càrrecs.

- Com no he vist a en Gandhi, no existeix.

Aquest és un exemple més extremista, però molt clar. X afirma que al no haver vist a Gandhi, aquest no existeix, però que x no hagi vist a Gandhi, no és una raó convincent per negar l’existència d’aquest.
Aquest tipus de fal·làcia, pretén afirmar que un enunciat sigui cert ja que no s’ha demostrat que és fals, i a l’inrevés. (És molt utilitzada en l’àmbit jurídic, o per els dogmes)

Argument circular

Consisteix a fer una declaració, i presentar raons que signifiquen el mateix.
- X treu bones notes.
- Perquè?
- Per què és llest.
- Perquè és llest?
- Per què treu bones notes.
- Perquè treu bones notes?
- ...
D’aquesta forma, l’emissor emet raons i arguments amb una sola finalitat, la qual evita aconseguir l’objectiu del diàleg, que és provar una tesi, partint d’opinions acceptades per tots els interlocutors, ja que no s’aconsegueix res, més que impartir tan sols una única opinió.



Argument ad hominem

És aquell argument que ataca a la persona, en lloc dels arguments de l'altre.

- Com em pots exigir que tregui bones notes, si tu ni tan sols has arribat fis on he arribat jo!?

D’aquesta manera, l’emissor ataca a l’altra persona, desestabilitzant la seva integritat moral, amb la finalitat de donar la volta a la conversa, per tal de que la seva raó prengui prevalença sobre la de l’altre.

Argument d’aurotirat

Es tracta de defensar una opinió, sense l’aportació de cap argument; tan sols apel·lant una autoritat.

- No pots robar, perquè ho diu la llei!

- Has de calcular amb metres i segons, perquè així ha estat establert mitjançant el sistema internacional.

A partir d’aquests exemples, podem observar, que aquests criteris no han estat defensats per cap argument, si no que han estat implantats rotunda i contundentment, a partir d’una autoritat.

Argument ad baculum

Consisteix a recolzar una opinió, aportant arguments que no deixen llibertat d’elecció als altres.

- Si no estudies, suspendràs. Per tant, si no vols suspendre, ets veus obligat a estudiar tant si vols com si no.

Aquest argument, mitjançant una “amenaça” aporta raó a l’emissor d’aquest, i d’aquí, empeny al receptor a un comportament totalment preconvencional, tot actuant a partir de la por a les conseqüències.

Argument ad populum

Consisteix a jugar amb els sentiments de l’altre, per tal de convèncer-lo.

- Si votes a x, t’estàs posant tu mateix la soga al coll.

Mitjançant aquesta argumentació, l’emissor juga amb els sentiments de l’altre o els altres interlocutors, portant-los al seu terreny, per tal de que vegin com a bona la o les seves opinions.


Argument ex populo

Es tracta de defensar un punt de vista, al·legant que tothom hi està d’acord.

- Però mare, si tothom ho fa, perquè jo no?

Heus aquí una de les fal·làcies que ha estat, està i estarà més utilitzada al llarg de la història. Aquest argument, pretén situar la seva opinió com a la correcta,
extrapolant-la a la dels altres, tot allunyant de la normalitat la de l’altre interlocutor.

Argument de la falsa causa

Es tracta de relacionar dos fets separats per un termini de temps, com a causa-conseqüència.

- No sé on som, però segur que no som a Europa, perquè Barcelona és una ciutat d’Europa, i estuc totalment segur de que aquesta ciutat no és Barcalona.

Aquesta fal·làcia es pot distingir molt fàcilment, ja que exagera d’una manera exponencial, però hi ha molts altres casos, que mouen masses, com son el cas de les supersticions, determinades pseudociències, i fets inexplicables.

La generalització precipitada

Consisteix a passar una proposició particular com una d’universal. És a dir, a generalitzar.

- Tots els Suecs són rossos.

Aquest argument, es tracta d’una fal·làcia, perquè sí que es cert de que mols suecs són rossos, però no tots.

Argument del pendent relliscós

Aquests arguments estan basats en l’efecte dominó, tractant-se d’encadenar successos .

- Si ara no estudio, suspendré, si suspenc, la meva mitja baixarà, si la meva mitja baixa, tindré moltes hauré d’estudiar molt més després... etc

Aquest argument, pot ser interminable, ja que es pot arribar a una conclusió rere l’altra.

Aquest text adaptat per Ernst Cassirer, de l'obra, "Antropología filosofica", ens presenta la cultura con una activtat simbòlica, és a dir, que el nostre món, es tracta d'un telar infinit, els fils del qual, són símbols, els que ens duen a enfonsar-nos en un mar carrgat e significat, pertanyent a un univers simbòlic per descobrir, creat gràcies a l'avanç, l'evolució, i l'arribada de la cultura.

Diferència entre Hobbes i Rousseau

Tot hi que tots dos es van plantejar la llibertat, la sociabilitat de l’ésser humà en la seva forma original. Un ésser com a innat, van arribar a conclusions ben diferents:
Mentre que Hobbes arriba a la conclusió de que realment no som lliures, Rousseau creu que relativament sóm lliures, tot i que partint d’unes mateixes bases.
Des de l’inici de que l’home en el seu estat natural, acabaria amb sí mateix, els dos filòsofs, pretenen explicar, donar raó, als paràmetres establerts al llarg de la història, que han permès tancar la nostra llibertat natural, i evitar aquesta autodestrucció.
Hobbes arriba a la conclusió, de que hen hagut de renunciar a la nostra llibertat a canvi de seguretat, i per tant, no sóm lliures. No sóm lliures, però estem segurs. Amb la qual cosa, estem segurs, fins a un moment donat en que algú deixi de renunciar a aquesta llibertat.
Per una altra banda, Rousseau, no va estar tan ferme, si no que afirma que sí és cert que hem hagut de renunciar a la nostra llibertat natural, però no per aquest motiu hem deixat de ser lluires, si no que en el moment que hem deixat de banda la nostra llibertat natural, hem acollit a la nostra llibertat cívica. És a dir,i com a conclusió, sóm lliures dins d’uns paràmetres establerts a partir d’uns drets, ja que l’estat natural, acabaria per trencar-nos a nosaltres mateixos i per tant, hem de ser el més cívics possibles, per que aquesta llibertat relativa en la que vivim, no canvii.

De quina manera podem assolir la convivència entre les cultures?

Realment, la convivència entre cultures, es tracta de manera relativa, d’una utopia, ja que per poder arribar a un acord entre tants individus, en primer lloc s’haurien de decidir tots, i assumir que aquella meta, depèn de la seva actitud.
En el cas de que s’arribés a adquirir aquesta actitud massificada tractant-se d’un pas difícil, encara ho seria més, ja que tots aquells prejudicis, coneixements, i valors adquirits anteriorment, s’haurien de deixar de banda, per poder donar pas a nous. És a dir, que no es tractaria d’una necessitat d’oblidar els seus, però sí tolerar els altres sempre i quant respectessin els drets de tots i cadascun dels membres d’aquella futura comunitat multicultural.
Vers l’actitud actual de tots els individus en general, el fet d’assolir la convivència entre cultures, es tractaria d’una tasca massa difícil, però si tan sols prenguéssim l’actitud, ¡ entre tots, arribéssim a un consens, potser no seríem capaços d’adquirir la convivència immediata, però sí la tolerància, i la comprensió entre aquestes.

Definicions tema 6

Individu Ésser complet, pertanyent a un grup social. Subjecte i objecte de tota acció.

Individualisme possessiu És aquella teoria que defensa que tot individu és l’únic propietari de sí

mateix i les seves capacitats, i per tant no deu res a ningú.

Sociabilitat natural Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

Contractualisme Contracte o pacte social establert entre els individus d’una espècia (en aquest cas l’espècie humana), la qual evita la lluita dels uns contra els altres.

Estat de natura Estat en que es troba un individu, quan la seva llibertat supera els límits de tota llei, és a dir, sota una completa llibertat.

Pacte social (Rousseau) La llibertat ha estat cedida a canvi d'uns drets.

Antropologia social Ciència que estudia un grup social des de tots els aspectes, d’una manera totalment objectiva, i basant-se en els propis prejudicis d’aquella cultura.

Socialització primària Es dóna lloc a l’inici de la vida d’un individu, en el sí d’una família, on es pretén introduir-lo en un grup social, sota uns valors i unes lleis predeterminades.

Cultura Conjunt d’elements, (llengua, caràcter, imatge, costums, religió...) que un grup d’individus, adopta com a seves.

Subcultura No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.

Contracultura Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials Moviments de rebel·lió, amb l’objectiu de trobar una alternativa a la seva cultura, sorgits del desenvolupament de la cultura, i la societat.

Civilització (Huntington) Nivell d´indentitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d´un altre.

Etnocentrisme Analitza la cultura desde la pròpia cultura.

Xenofòbia Odi vers els estrangers.

Aporofòbia Odi, rebuig i menyspreu al pobre.

Racisme Ideal contrari al multiculturalisme, el qual defensa la puresa i la conservació d’x cultura, poble, o grup social.

Relativisme cultural Actitud cultural que defensa que cada cultura té els seus valors i han d’ésser respectats, i per tant, no hi podem intervenir.Universalisme Ideal que defesa el respecte i la

convivència entre cultures, basant-nos en unes lleis i normes establertes de forma consensual.

Sauel P. Huntington

Biografia i obra

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/academia/hunting2.htm

Pàgines adicionals

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20081227/53606775600/fallece-el-politologo-samuel-p.huntington-autor-de-el-choque-de-civilizaciones-harvard-universidad-m.html

Entrevista a Samuel P. Huntington

http://idd00xe9.eresmas.net/hunting.htm

Pàg 120 doc. 1

Individualisme possessiu

Aquest fragment adaptat de Crawford Macpherson, de "La teoría política del individualismo posesivo", ens presenta una visió neta, totalment clara de la idea exposada per l'individualisme possessiu. És a dir, l'home és totalment lliure de la seva persona, de les seves decisions, i les respostes a les seves accions.

L'home no ha de ser coaccionat per els altres, ja que la seva llibertat troba el plantejament, on la de l'atre troba el desenllaç.

L'home és capaç d'escollir segons el seu criteri, ja que quina és la seva funció més que escollir

contínuament?

Tot hi això, l'home interacciona tot i que no ho desitgi amb la llibertat del seu igual, fet que converteix la llibrtat en un intercanvi, en un acord rere un altre entre la resta d'individus.

Per tant, tots som lliures en un mateixgrau, correlcionant les nostres llinertats.

Definicions tema 2

Raó teòrica S'orienta cap al coneixement de la realitat.

Raó pràctica S’orienta cap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica Part de la filosofia que tracta allò que va més enllà dels sentits.

Ultimitat Consisteix a arribar a una resposta ultima a les grans preguntes formulades per l’ésser humà.

Subjecte Aquell que perceb una realitat.

Opinió Estat del coneixement en el que el subjecte considera quelcom com a cert, però no n'està segur. “Estic segur de x, però no ho puc demostrar”.

Interès Emancipador Té com a objecte alliberar a l’ésser humà de la repressió.

Dogmatisme Podem arribar a conèixer una resposta última sense possibilitat de crítica.

Noesi Conciència sobre la llibertat.

Prejudici Judici previ no innat, és a dir, adquirit amb anterioritat de la cultura, l’entorn... etc.

Ignorància Estat de la ment en que s’admet el desconeixement de x. “No sé x, i no sóc capaç de convèncer a ningú.”

Autoritat Criteri de la veritat. X és cert, perquè ha estat afirmat per un expert en la matèria.

Evidència X és veritat, ja que és evident, indiscutible.

Adequació Concordança entre la ment i la realitat.

Coherència El tot és veritat, i no la part.

Pragmatisme X es veritat, si té una utilitat.

Consens Acord entre dos o més interlocutors, fonamentat per el diàleg.

Contingent Allò que és, i podria no ser.

Necessari Allò que és, i que no podria no ser.

Virtualitat Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d'un suport tècnic que dóna l'aparença de quelcom físic.