Havent escoltat aquest enunciat infinites vegades abans d’aquesta, m’adono que la resposta, ha de ser l’inici, o el final del cicle de la vida, negant aquesta possibilitat, i obrint la porta a la unidireccionalitat. Marcant un principi, i un desenllaç.
Sòcrates es plantejaria el dubte com existecial, “ser o no ser”, digué Shackespeare. I per tants, hauria d’haver un ésser previ a l’ou, una llavor inicia, una homeomeria d’Anaxagoras, per poder arribar a ésser.
De la mateixa manera, Plató arribaria un punt més enllà reduïnt a la mentida dels sentits, a l’engany de la percepció, oferint-nos la resposta en un apetible món paral·lel a la ment humana, carent de physis perceptible, deixant de banda el cos, per donar pas a l’ànima i la raó pures en sí mateixes. És allí, on realment hi trobarem la resposta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario