El tema de nuestro tiempo . Ortega y Gasset
En aquest fragment de la obra "El tema de nuestro tiempo" d'Ortega y Gasset, podem observar, clarament el perspectivisme que utilitza aquest, l'autor, per plasmar-nos un coneixement. Una forama de conèixer, i admetre, que no arribarem a una veritat absoluta, ni a un coneixement absolut de la veritat, ja que cadascun de nosaltres, la percebem d'una forma molt diferent. És a dir, depenent de les circumstàncies de cada home, així serà la realitat per a ell. Tot i que no és pessimista, no té un caire pèssim, ja que ens diu que a través de la suma d'aquestes perspectives diferents, finalment, podrem obtindre una visió general de la realitat, que pot aproximar-se a l'absolutitat.
En comparació amb el perspectivime, qe en part ens deixa escollir, acceptar la realitat, veure-la a la nostra manera, és a dir, que no ens estableix unes normes rigoroses, el dogmatisme, ens presenta uns paràmetres, unes normes, que hem d'acceptar sense possibilitat de crítica. Ens planteja la realitat tal qual és, ens planteja la veritat absoluta, i hem d'acceptar-la. Repressió de la veu humana, podriem dir. Ingenuitat dels repressors en aquest cas. D'altra banda, trobem l'escepticisme. Realment, és la plena oposició dels dogmatisme, l'escepticisme, afirma que mai arribarà a la veritat absoluta, no es poden obtenir coneixements fiables, i per tant, mai arribarem a la veritat, mentre que el dogmàtic, es fa coneixedor absolut de la realitat i la veritat. De pols oposats parlem. Però en lloc d'escollir una banda o una altra, el perspectivisme ens ofereix coneixement, en ofereix una realitat, i veritat. No podem arribar a conèixer la realitat tal com és, i no podem arribar a la veritat, a una resposta última; però sí que ens hi pdem acostar, sí que ens permet ser lliurepensadors, no ens marca cap paràmetre per veure la Nostra única, i Pròpia Realitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario