Projecte 4: Pensament de Pascal

La filosofia de Pascal, és l'anomenada filosofia descentrada. Rebutja l'antropocentrisme, i a al vegada voldría entendre a l'home per poder salvar-lo. Per a Pascal, allò sagrat, la religió, es converteix en un tema fonamental gairebé fins a un monisme. Inicia una especial manera de pensar la religió, "Els homes es prenen seriament el dolor del món", és a dir, partint de la pietat. Considera que si l'home ha de mesurar-se i comparar-se amb quelcom, no mereix altre cosa, més que fer-ho amb el pròpi Déu, ja que qualsevol altra idea resulta insuficient per a un ésser amb la capacitat d'entendre. Fet, que el porta a senti una impotència existencial paradoxa. Arriba a la conclusió de que l'home no pot arribar a la veritat per sí mateix, i per tant, tampoc a la felicitat, donat que som dependents, és a dir, que no som la força que domina la terra, sinó que Déu està per damunt de nosaltres, i el necessitem per a existir i subsistir. Arriba a tal punt, que redueix molts enunciats al sarcasme i al cinisme. Però no sols a l'home en sí, a Déu, i la visió del món, sinó que també es val de la ironia contra sí mateix , ferint l'amor pròpi.

Enllaços:

http://www2.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1316-75532007000100004&lng=en&nrm=iso

http://www.alcoberro.info/planes/pascal.htm

http://www.filosofia.mx/index.php?/galeria/image_full/201/

http://www.xtec.net/~asarsane/Article6.html