viernes, 29 de mayo de 2009
Una colla de subjectes ♦
Avui, trenta de maig de 2009, han passat moltes coses, i una d'elles, ha estat l'exàmen global de Filosofia de primer de Batxillerat. Ens trobem en un punt, on la incertesa predomina per damunt de, i no sabem ben bé com anirà tot; i per tant, tan sols ens podem dedicar a fer dues coses: Estudiar per a les matèries de les que encara ens hem d'examinar, i recordar com ha estat aquesta tant antiga, però tant nova per a nosaltres, al llarg d'aquest curs. La Filosofia. Als inicis del curs, ens vas dir que aquesta assignatura, no tenía la fama que se li atribuïa, la de respondre "El Perquè de les coses", sinó que el teu objectiu, era que sortíssim amb més dubtes dels que havíem entrat. Doncs ara, en aquests moments et podem dir, que no sols tenim més dubtes, sinó que hem aconseguit plantejar-nos les nostres pròpies qüestions, i no les exposades a classe. Fet que en duu a analitzar la nostra realitat, i que ens converteix en la colla de subjectes racionals de primer A.
"homo homini lupus"
En el text, l'autor ens presenta la estructura que pateix l'home dins en consonància a l'Estat.
El marc jurídic, polític i cultural d'aquest, i les lleis imposades.
Hobber afirma que l'home s'ha d'adaptar a aquestes normes de convivència, i a la seva realització i desemvolupament, dins d'aquesta comunitat; ja que partint de la base que Hobbes considera a l'home com un llop per a sí mateix, sense aquest àmbit jurídic, i legislatiu, ens trobariem en una guerra constant de tots contra tots, que ens acabaria destruïnt per complet.
Dilemes morals
Jo penso, que si realment aquest alumne, ha treballat al llarg del curs, i es mereix aquest petit favor, tot i ser moralment injust amb els demés, el professor hauria de pujar-li la nota.
Pujar-li: L'alumne podria estudiar medicina, i arribar al seu somni.
Sí, en el moment en que si s'aconseguex la felicitat de l'alumne, el professor està essent injust amb la resta de l'alumat, però si és just amb els alumnes, està impedint la felicitat de l'aspirant a medicina.
El utilitarista de l’acte li pujaria la nota en funció de les actuacions de l'alumne al llarg del curs. En canvi, l’utilitarista de la regla no li pujaria, ja que ho consideraria un acte injust.
Pujar la nota a la resta dels alumnes o bé a cap d'ells.
DILEMA 2
Què ha de fer l’Alfons? Per què?
Jo penso, que en primer lloc, hauria d'alternar la tala d'arbres, am un altre ofici que anés d'acord amb els seus principis, i un cop fos capaç de subsistir amb aquest, deixar la tala d'arbres.
Jo penso que l'Al fons, hauria de deixar la tala d'arbres, i intentar dedicar-se a un altre ofici.
Tenim obligacions amb les generacions futures?
De fet sí, ja que el nostre món, avança a passos agengantats, i els canvis, poden comportar parts bones, a la vegada que dolentes, i per tant, hem de prendre les decisions correctes, per que puguin afectar el millor possible, sobre la futura societat.
Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?
Penso que no es tracta de la privació d'aquests mitjans de subsistència. Sinó reduïrlos, i equilibrar aquesta manca, amb el desemvolupament, i l'aparició d'altres.
Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?
S'han de trobar alternatives, que es puguin equilibrar amb la tala d'arbres, i reuïla de forma que aquest pulmó es mantingui constant.
De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?
Penso que els la responsabilitat dels problemes mediambientals, recau sobre tot aquell qui malversa contra la natura coneixent la maldat dels seus actes, i les conseqüències que comportaran.
Què hi diria un utilitarista?
Diria que hem de pensar en les generacions futures, i per el seu benestar, respectar la natura.
Definicions
Maièutica Mètode filosòfic d’Aristòtil com l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme Teoria moral defensada per Epicur, el qual identifica el bé amb el plaer, afirmant que aquella persona que sap gaudir dels plaers, serà savia, i per tant feliç.
Felicitat segons Aristòtil Aquell qui sigui humà en el sentit més ampli de la paraula, i identifiqui el bé amb el plaer de desenvolupar l’activitat intel·lectual serà feliç.
Prudència És la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a del·liberar correctament, proposant-nos el que ens és més adient, en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior Consisteix en fer-se insensible al sofriment ja que no podem canviar el destí, i per tant, hem de ser impertorbables.
Aritmètica dels plaers Teoria utilitarista defensada per Bentham, el qual afirma que no hi ha plaers qualitativament diferents, sinó que aquests es poden mesurar segons la quantitat i per tant hem de fer quelcom ens proporcioni el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla Exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem és sotmesa per la bondat de les regles que considerem morals.
Ética Deontològica Ètica centrada en el deure moral abans que en la felicitat.
Imperatiu categòric Són normes que obliguen de forma universal i incondicional sense prometre res a canvi.
Dignitat humana Conseqüència de l’autonomia moral, que implica un respecte dels drets de cadascú.
Intuïcionisme dels valors Afirma que captem valors a través d'una intuïció emocional, (les emocions), i no els sentits.
Comunitarisme Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua de l'identitat, i l'aparició de l'individualisme
Universalisme Ètica que defensa que l´autèntica solidaritat és universal i per tant, hi ha una sèrie de valors que tothom ha de compartir.
viernes, 22 de mayo de 2009
22.05.09
Tema 13 Fonaments de l'estat social i democràtic de dret
Aquesta és la meva presentació, on he exposat els fonaments de l'estat social i democràtic de dret, mitjançant imatges, idiogrames, i esquemes.
martes, 5 de mayo de 2009
Pàg. 214 Doc 3
De quina manera l'autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
La ciutadania segons Habermas, està caracteritzada per la integració, en lloc de la uniformació d'individus marginats, o fora d'aquesta comunitat, els quals sentin que pertanyen a aquesta, pero mai sense perdre les arrels.
Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l'hora d'entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè afirma que la nacionalitat d'un ciutadà, depèn del seu sentiment, d'on ell es senti, i no del que dictamini el seu naixement, pares, o caracterització.
A què es refereix quan esmenta "l'afirmació de la independència nacional"? I quan esmenta "la realització de la identitat nacional"?Perquè considera que aquests modes d'entendre la democràcia són excloents?
Amb "l'afirmació de la independència nacional", i amb l'afirmació de "la identitat nacional", habermas fa referència a una comunitat on tot es d'una sola forma conservativa, de tal manera que la considera excoent, ja que no és capaç d'obrir-se a la pluralitat, i alternatives.
Jürgen Habermas (Düsseldorf, 18 de juny de 1929) pensador i filòsof alemany.
Biografia i obra
http://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%BCrgen_Habermas
Una altra imatge de Habermas a blogger, on ens ajuda a comprende les seves obres, i el seu fí.
http://racodelectura-aav.blogspot.com/2008/09/jrgen-habermas-conscincia-moral-i-acci.html