En aquest fragment de la obra "El tema de nuestro tiempo" d'Ortega y Gasset, podem observar, clarament el perspectivisme que utilitza aquest, l'autor, per plasmar-nos un coneixement. Una forama de conèixer, i admetre, que no arribarem a una veritat absoluta, ni a un coneixement absolut de la veritat, ja que cadascun de nosaltres, la percebem d'una forma molt diferent. És a dir, depenent de les circumstàncies de cada home, així serà la realitat per a ell. Tot i que no és pessimista, no té un caire pèssim, ja que ens diu que a través de la suma d'aquestes perspectives diferents, finalment, podrem obtindre una visió general de la realitat, que pot aproximar-se a l'absolutitat.
En comparació amb el perspectivime, qe en part ens deixa escollir, acceptar la realitat, veure-la a la nostra manera, és a dir, que no ens estableix unes normes rigoroses, el dogmatisme, ens presenta uns paràmetres, unes normes, que hem d'acceptar sense possibilitat de crítica. Ens planteja la realitat tal qual és, ens planteja la veritat absoluta, i hem d'acceptar-la. Repressió de la veu humana, podriem dir. Ingenuitat dels repressors en aquest cas. D'altra banda, trobem l'escepticisme. Realment, és la plena oposició dels dogmatisme, l'escepticisme, afirma que mai arribarà a la veritat absoluta, no es poden obtenir coneixements fiables, i per tant, mai arribarem a la veritat, mentre que el dogmàtic, es fa coneixedor absolut de la realitat i la veritat. De pols oposats parlem. Però en lloc d'escollir una banda o una altra, el perspectivisme ens ofereix coneixement, en ofereix una realitat, i veritat. No podem arribar a conèixer la realitat tal com és, i no podem arribar a la veritat, a una resposta última; però sí que ens hi pdem acostar, sí que ens permet ser lliurepensadors, no ens marca cap paràmetre per veure la Nostra única, i Pròpia Realitat.
Xavier Zubiri ha estat i és, un dels pensadors més importants de la filosofia hispànica. Deixeble d'Ortega y Gasset i de Heidegger, va influir en l'obra d'autors posteriors com José Luis Aranguren o José María Valverde. Tanmateix, és una de les figures del pensament europeu més oblidades. I és per aquest motiu, "per corregir aquest oblit", que els professors Jordi Corominas i Joan Albert Vicens han escrit Xavier Zubiri. La soledad sonora, una biografia editada per Taurus."El nostre objectiu", declara Corominas, "és donar a conèixer Zubiri a un públic més ampli que l'estrictament filosòfic. Volem que sigui conegut per un sector mitjanament culte, per això hem fet servir un estil narratiu en el llibre".Desencant eclesiàstic
Zubiri, teòleg i sacerdot en la seva joventut, "va entrar al món eclesiàstic perquè creia que la teologia l'acostaria al coneixement", afirma Joan Albert Vicens, "però se'n va desencantar de seguida perquè ell era un home modern, tot al contrari que l'Església espanyola de principis del XX". Corominas hi afegeix: "Era un home que acceptava discutir, contraargumentar, però que no acceptava discursos sense base racional; no acceptava els arguments d'autoritat. L'Església catalana, per contra, era una altra cosa, era liberal, i va ser l'única que li va fer costat, que el va ajudar, sobretot personalitats com Xiberta o Vidal i Barraquer. Aquest ajut inestimable va portar Zubiri a escriure un text en llatí en què deia coses com: «De Catalunya a la llum. ¿Què hauria estat de mi sense vosaltres?»"El que més va caracteritzar Zubiri va ser la soledat, una soledat filosòfica, metafísica. "Ell va viure -diu Corominas- en un segle sense referents, en què ja no era concebible bastir una filosofia que partís de Déu. Una soledat, però, que no és contrària a la seva set d'amistat. Perquè creu que només en amistat és possible la dialèctica". Zubiri, que va ser excomunicat i finalment secularitzat pel Vaticà, va exercir de professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, on va deixar una empremta inesborrable en alguns dels seus alumnes, entre els quals Panikkar, Palau i Fabre o M. Aurèlia Capmany.
Perquè l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
- Perque renuncia a adoptar decisions radicals i últimes.
- La pèrdua de la filosofia contemorània.
Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
- Perquè jo?, Perquè a mi?, Perquè així?
Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
- La manera de plantejar la qüestió metafísica dels origens.
